Joan Roma

SEMPRE FENT AMICS !!! Des dels inicis del procés independentista, existeix una especial dedicació a “fer-se antipàtic i controvertit”, en totes i cadascuna de les relacions amb la resta d’Espanya. Les formes i fórmules son variades , però sempre indicadores de la ignorància i mediocritat de qui les expressa. La superioritat moral, ètica, estètica, l’astúcia, el saber-se moure i buscar sortides “enginyoses” a qualsevol astracanada, han estat en el ADN independentista. Per a ells, la resta d’Espanya, està immersa en un passat tenebrós, carca, poc format i poc obert a l’exterior. Això contrasta amb l’enorme preparació del món independentista que mai perd els embats, i posa èpica, en tot el que diu i fa, malgrat fracassi en tots els camps. Si aquests son els principis i les actituds, sorprèn que els sorprengui determinades reaccions a peticions procedents del govern català. Just fa quatre dies, que el Conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, anunciava la possible portada d’aigua, en vaixells, al port de Barcelona. Amb els aires de superioritat d’un membre del Govern, sense encomanar-se a ningú ni haver negociat amb cap altre càrrec territorial, exposava que l’aigua es carregaria a Múrcia i a les Illes. Hores després, li van arribar resposta dels “suposats subministradors d’aigua”, dient-li que les coses primer es demanen, i després s’acorden. Però, donar aigua a algú que no està a gust i vol marxar, a més de tractar a tots els altres com mig empestats, no era gaire lògic. L’endemà el mateix conseller, canviava els llocs de càrrega, per Tarragona ( Ebre) i Marsella. Les Terres de l’Ebre ja van fer saber que no estan per mini transvasaments ni altres històries, després d’anys i panys de ser ignorats pel Govern. En resum, que qui sembra vents, recull tempestats, i no es donen compte del grau d’antipatia que han arribat a sembrar per tot Espanya, però també dintre de Catalunya, per part de tots els que estem en contra d’aquestes maneres de fer i actuar. I just quan s’apagava aquest foc, en surt un altre, protagonitzat per la consellera d’Economia, Natalia Mas, la qual anuncia la seva absència del Consell de Política Fiscal i Financera de les CCAA, perquè no volia anar a perdre el temps en un lloc que s’anava a escoltar, però no a decidir res concret per Catalunya. Ella tenia fil directe amb el Govern Central, i discutiria les condicions, en una relació bilateral. La resta de CCAA son de segon nivell i és lògic vagin en grup. Algú li hauria d’haver explicat que Catalunya està en el règim comú, i si en un lloc s’ha d’anar, és on es parla, s’aclareixen i es proposen les condicions fiscals i financeres, per l’any vinent. I hauria de saber que si una Ministra és eficient i contundent és Ma Jesús Montero, que va deixar clar que totes les CCAA conformen Espanya, i que les condicions son generals, amb respecte per les especificitats de cadascuna. I lògicament ,va desmentir la negociació bilateral. En un país normal, una consellera que se l’ha atrapat en una mentida, i a més ha fet un ridícul espantós, passaria a la llista de les dimitides o cessades. Aquí, no. Una mostra més de la mala praxis i el funcionament inadequat d’un Govern que vol fer creure que domina l’escenari. Fa massa temps d’un Govern desnortat, amb comportaments impropis de servidors públics, ben formats i preparats. Que en els temps que corren, uns vulguin anar a buscar aigua, allà on els sembli i una altra cregui que negociarà fora del marc legal, suposa dues mostres clares de persones fora de lloc. Es on tenim el nostre Govern.