Joan Roma

NI AGRAITS NI INTEL.LIGENTS. Que un partit tingui ,a una delinqüent per presidenta, a un ex president de la Generalitat, per referent, sense cap càrrec en el partit, fugitiu en el maleter d’un cotxe, deixant abandonats a la seva sort a tots els qui havien format part del seu Consell Executiu, en una mostra increïble d’inconsciència i covardia, suposa una novetat en la història de Catalunya. No crec que mai més, ningú ho pugui superar. I aquest partit, per atzar de la fortuna, disposa de 7 diputats que complementen altres partits, per arribar a la majoria absoluta del Congrés de Diputats. Era, o ells, o el desastre d’un possible govern de PP i VOX. Tots, hem fet esforços inimaginables, per assumir gestos i propostes que sense aquesta amenaça, no haguéssim acceptat mai. Si fóssim en un país normal, amb partits, mínimament conscients i seriosos de la realitat nacional i internacional, els pactes haguessin estat fàcils i raonables. Però, com han anat les coses a Catalunya, en els darrers dotze anys, això era impensable. Tenim dos partits, dits independentistes, en guerra a mort, entre ells, fins el punt que se’ls en fot el que esdevingui al poble català, i amb ell, a tots els espanyols, i fins i tot als europeus. Ells van a la seva i mostren, sempre que poden, que ni son agraïts ni son intel•ligents. Si ho fossin, actuarien amb un mínim de prudència i intel•ligència. Creure que poden sortir a la tribuna del Congrés o del Senat a impartir acusacions a tort i a dret, amb noms i cognoms, sense aportar proves ni atrevir-se a portar-les als tribunals, és d’una insensatesa infinita. No es donen compte dels efectes, de tota mena que produeixen, i que tard o d’hora els afectaran en la seva vida pública i/o institucional. Fan o haurien de fer política, no jocs artificials per quedar bé davant dels seus. Actuen com nens mal criats, que han de fer morros, quan van a parlar amb el president, o que han d’atacar a totes bandes, per fer-se un lloc en els mitjans de comunicació, sense voler veure que donen munició ,tant al PP com a Vox, i que això suposa efectes negatius sobre la governabilitat del país. Tanta actuació i sobreactuació insensata tindrà conseqüències que ningú en dubti, sobre la tramitació de la llei d’amnistia i sobretot sobre la seva aplicació. Tots els entrebancs seran posats en marxa, i tot s’allargarà tant com es pugui. Si algú creu que com pitjor, millor, es que no es juga res important en l’embat. I en aquests embats, tant ERC com Junts, han mostrat una pèssima organització i una immensa covardia, en tot lloc i moment. Aquesta competició dels dos partits per veure qui és més contundent i més trencador demostra la nul.la confiança que se’ls pot donar. Ara, han permès, o millor dit, han evitat la conformació d’un govern d’extrema dreta, però en el futur, totes les accions dutes a terme els passaran factura. Ningú voldrà pactes amb ells, perquè no se’ls pot fer confiança, en res ni per a res. Actuen com nens mal criats, amb un infantilisme i una inconsciència , incompatibles amb l’exercici de la política ben entesa. En properes eleccions anirem veient la pèrdua d’efectius, fins arribar a la irrellevància.