Joan Roma

L’ELEVADA MORTALITAT DE MOTORISTES. Un dels grans titulars de la setmana passada, exposava que un 40% dels accidents mortals, a la Catalunya Central, corresponia a l’àmbit dels motoristes. Algú es pot estranyar, els que viatgem cada dia , per aquestes carreteres, no. L’etapa post pandèmia s’ha caracteritzat per una explosió de presència de motoristes, a totes les carreteres secundàries de la Catalunya Central, i suposo passa el mateix, a les de la resta de Catalunya. El bon temps que ha fet, juntament a disposar de centenars de quilòmetres de carreteres, estretes, amb multitud de revolts i paisatges verds, ha portat centenars de motoristes que van i venen, en grups , cada vegada més nombrosos. Si a tot plegat hi afegim màquines molt potents, complicades de portar i amb alguns conductors no massa experimentats, tenim tots els ingredients perquè una sortida, acabi en tragèdia. N’he vist, n’he auxiliat, i n’he patit multitud, precisament per viure en una de les carreteres més fetes servir, com és la C-26 ( Eix prepirinenc o intercomarcal) que uneix Olot – Ripoll- Berga – Solsona. També, quan volto per algunes altres de properes, molt especialment els caps de setmana. Des de primera hora del matí, podem comptar vuit, deu, quinze colles de motoristes, a velocitats poc recomanades, en aquestes carreteres secundàries. Els perills son constants, per diferents causes. N’exposo algunes. En primer lloc, la falta de manteniment, ha comportat un deteriorament del ferm, fins extrems molt perillosos per a les motos. En segon lloc, hi ha poca visibilitat en alguns dels espais i revolts molt tancats. En tercer lloc, estem en plena natura, amb una enorme expansió de la fauna salvatge, de manera que és habitual trobar-nos, tota mena d’animals: porcs senglars, cérvols, cabirols, o vedells i vaques que han sortit dels prats on pasturaven...En quart lloc, l’estretor i la manca de trams rectes, posa dels nervis alguns motoristes que no accepten anar darrere d’un vehicle de quatre rodes, a 50 o 60 / hora. La temptació de l’avançament esdevé urgent i m’han passat motoristes, en els llocs més inversemblants. Passa també que hi ha motoristes ,més o menys experimentats, o si voleu, amb més o menys habilitat, i no es donen compte que és un perill anar amb colles en que els primers “volen” i els altres no volen quedar enrere i fan esforços ingents per seguir, ni que sigui cometent algunes imprudències. Al final, les imprudències es paguen, i l’accident es produeix. El nombre és elevat, però puc assegurar que no passa cap de setmana que no hagi vist comportaments, autènticament perillosos, que no han acabat miraculosament en accident. Temptar la fortuna, o esperar que la sort acompanyi, no és la millor manera de viure i conviure amb una eina tant potent com és una moto d’alta cilindrada, corrent per unes carreteres infernals. Si ho sumem tot, no ens estranyi el resultat. I en caps de setmana, puc assegurar que els conductors de quatre rodes, anem amb el cor encongit, i els ulls atents, a qualsevol pas de colles, per extremar la prudència i deixar-los passar en un lloc , més o menys adequat, per així treure’ns l’angoixa d’haver de contemplar i ajudar en un nou accident. Alguns motoristes, haurien de repensar-se si tenen les aptituds necessàries per a practicar aquest esport.