Joan Roma

LA UE, GEGANT ECONÒMIC; NAN ,POLÍTIC- MILITAR Des de temps immemorials, hi ha elements claus a l’hora de tenir pes, en el concert de les nacions. La població és un dels factors, però no el més important, perquè molta població sense una potent economia i un poderós exèrcit, no es té la influència d’una potència global. Ho podem veure amb el país més poblat de la Terra, la Índia, amb 1.428 milions d’habitants. També n’hi ha d’altres com Indonèsia, 270 M, Paquistàn, 220; Brasil, 212, Nigèria, 206. Tots ells tenen molta població, però no suficient poder econòmic – militar. No son grans potències, amb prou de pes, com per marcar les agendes mundials. Avui, per avui, tenim en els EUA, la primera potència, amb 340 milions d’habitants, acompanyats d’una poderosa economia i un imponent exèrcit, desplegat per tot el món. El segueix la Xina, amb 1.425 milions d’habitants, una curiosa però potent economia i un exèrcit que creix a una velocitat mai vista, com per esdevenir en pocs anys, la segona potència. Rússia, amb 145 milions d’habitants, compensava la falta de potencial econòmic, amb un poderós exèrcit que ha entrat en crisis quan se li han vist les carències, en una guerra contra Ucraïna que devia ser ràpida i eficient, i s’ha convertit en un desastre. Malgrat tot, el fet de ser una potència nuclear, la manté en segona posició, a punt de ser passada per Xina. I la UE, on es troba ? En una situació intermèdia, de la qual ha de sortir si vol realment tenir vida pròpia i ser capaç d'intervenir directament en les grans decisions de caràcter global. Som una Confederació de 27 Estats, de camí cap a una Federació, amb 448,7 milions d’habitants, vivint sobre 4.233 milions de km2, amb ànims d’ampliar habitants i territori, en els propers anys. En la darrere reunió de presidents es va acordar tirar endavant una nova ampliació, fins a sumar tots els Estats, limítrofes amb Rússia. Això suposarà arribar als 31, però continuarem depenent dels EUA, si no es fan els deures econòmic – militars. Estem sota el paraigües de l’OTAN, on els EUA exerceixen de gran soci. Toca conformar un exèrcit europeu si realment volem ser independents del tot. Això suposa incrementar les inversions en tecnologia, maquinària, i recursos humans. Coordinar i compaginar polítiques d’armament, i finalment constituir forces compostes, procedents de diferents països per poder actuar de forma conjunta. Ara mateix, s’està ja treballant en aquest projecte, per disposar d’una primera brigada d’intervenció ràpida, amb efectius de França, Espanya, Alemanya. Poc a poc, entraran altres països per a arribar a una divisió, i d’aquí cap a la homogeneïtzació d’armament, equipament i tota mena de material com per poder ser efectius, en cas de conflicte extern. De fa anys l’OTAN exigeix destinar un 2% del PIB, a Defensa. Son pocs els que han complert, però la guerra a Ucraïna ha impulsat les inversions. Un d’ells Espanya que estava en un 1,14%, ja ha acordat arribar al 2%, en quatre o cinc anys. Agradi o no, la UE, necessita disposar d’un potent exèrcit, per esdevenir sinó la segona, almenys la tercera potència mundial. Només així, podrem decidir el nostre propi present i futur.