Joan Roma

ISRAEL, QUIN IMMENS ERROR! Tots vam quedar impactats, indignats i profundament solidaris amb les famílies que van perdre un esser estimat en l’atemptat perpetrat per Hamàs, contra indefenses persones que simplement s’havien reunit per gaudir d’un festival de música a l’aire lliure. I no solament amb les famílies sinó amb tot un país com Israel, on pràcticament tothom coneix a tothom. El drama fou col•lectiu, d’aquells que perduren per molts i molts anys. Davant tant de dolor i tanta barbàrie un polític ha de saber gestionar la tragèdia, evitant actuar amb l’estomac, i fer-ho amb el cervell. No solament es van causar víctimes mortals, sinó també segrestos que complicaven la gestió del drama. Israel, necessitava en aquell moment, algú radicalment diferent a Netanyahu. Un extremista, delerós de demostrar el poder d’un Estat petit, però fortament organitzat i armat, amb un recolzament gairebé infinit de la primera potència mundial: EUA. En la resposta s’han ajuntat dos factors de dimensions incalculables. S’ha desencadenat una mena d’apocalipsis contra una comunitat palestina, reduïda en un petit espai, en el qual son massacrats per uns i altres, sense escapatòria possible. No estem davant una resposta proporcional al dany causat, estem davant una destrucció massiva que serà recordada pels segles dels segles. I aquesta destrucció porta a un altre efecte col•lateral com és l’allunyament de la causa jueva de milions i milions de persones arreu del món. Tot i les moltes injustícies que han hagut de suportar els palestins, la necessitat de garantir l’existència d’Israel, perdonava moltes de les accions i actuacions dutes a terme, per tal que els jueus tinguessin un territori propi, amb prou garanties i ajudes com per poder subsistir, en mig de territoris hostils. Durant anys, molts anys, s’han justificat ampliacions de territoris i abusos comesos per colons, a la recerca de nous espais, o d’expulsions de palestins, de territori jueu. Tot valia per a justificar la seguretat del país. Però, l’abusiva, cruel i dura resposta a l’atemptat terrorista, ha trencat aquella justificació i ha allunyat molts països del recolzament incondicional a Israel. I no solament del països sinó de molta gent, arreu del món que consideren inacceptables els bombardeigs generalitzats sobre tot el territori de Gaza, i les actuacions, sense control, de colons per a ampliar els seus territoris. Res serà igual, al final d’una guerra que ningú sap com ni quan acabarà. Els danys son irreparables per les dues parts, i tot indica que els terroristes de Hamàs, no seran aniquilats ni foragitats d’espais que dominen, malgrat les accions militars. A més, la ràbia i el desig de venjança, provocarà l’increment d’efectius, amb víctimes que ja no tenen res més per perdre que la simple vida. Millor, fer-ho matant. Tot el pitjor s’ha ajuntat, per animar a la destrucció. Algun dia, Israel haurà de parar i decidir què vol fer i cap on vol anar. Quan ho faci, li tocarà emprendre un llarg camí de reflexió, avaluació i decisió de futur. Necessitarà anys, molts anys, per a reparar danys a nivell intern i extern, començant per un canvi de president i govern, i continuant per fer possible, l’existència de dos Estats. Palestina, també té dret a existir.