Joan Roma

ES CREIBLE LA REFUNDACIÓ DE LA CUP ? Fa uns dies, es van reunir a Girona, un bon nombre de càrrecs de partit, institucionals, vells i nous militants i simples simpatitzants. Per aquesta mena de congrés, ens diuen, van passar prop de 650 persones. Enlloc he vist ni llegit conclusions concretes de cara el futur immediat. Segurament els debats continuaran en els propers dies i mesos, fins arribar a concretes propostes, de cara a properes conteses electorals, la primera de les quals es preveu pel juny de l’any vinent: eleccions al Parlament Europeu. He de dir que l’aparició de les Candidatures d’Unitat Popular, com originàriament es deien, ara resumides en singular: la CUP, va crear una clara expectació. Volien trencar les dinàmiques dels partits “tradicionals”, per mostrar altres vies i maneres de “fer política”. Era lògic, fer-ne un seguiment per veure en què consistien els nous objectius, les noves formules i les noves maneres de ser i estar en política. Res millor que buscar exemples concrets per veure si les expectatives es complien. El lloc més adequat era, el Parlament de Catalunya. Tot seguit, la política municipal, en el govern o a l’oposició. Finalment, el Congrés de Diputats, on tenien representació, que ara han perdut. Algú, podria reclamar també la seva acció, en el carrer. Es a dir, en accions populars per a defensar postulats essencials com el dret a l’habitatge, la lluita contra els desnonaments, la reclamació de polítiques verdes, etc. De l’acció parlamentària ,tant en el Parlament de Catalunya com en el Congrés de Diputats, he de dir que ha estat clarament decebedora. Ho dic, amb desànim, perquè sempre va bé l’existència de persones i grups que sacsegin consciències i siguin capaços de portar temes delicats, nous, controvertits, que obliguin a prendre posició, als partits tradicionals. Francament, no recordo cap fet notable, que hagi suposat canvis de tramitacions, modificacions d’ordres del dia, o subversions en l’àmbit legislatiu. No és fàcil aconseguir-ho. He estat quatre legislatures en el Parlament, i conec les dificultats però precisament perquè és difícil, s’ha d’intentar, I per fer-ho, algú ha de treballar de valent durant mesos o fins i tot anys, fins aconseguir portar algun tema rellevant que obligui a ser considerat, estudiat i votat. I dic això, tant pel que fa el Parlament de Catalunya, com el Congrés de Diputats, on les dificultats encara son majors, però era la gran oportunitat per a demostrar la preparació i treball d’un moviment, arrelat al territori. No ha passat, ni aquí, ni allà. En quan a la vida municipal, puc afirmar que s’han integrat amb una facilitat i rapidesa, mai imaginades. Actuen com qualsevol altre partit tradicional, i en res canvia que en un poble o ciutat hi hagi , en el govern o a l’oposició, un grup de les CUP. He fet un seguiment dels grups municipals de Berga, Olvan, Monistrol de Calders, Manresa, Girona, i francament l’esperit innovador i trencador, hi va ser en uns primers moments, més a nivell verbal que no pas factual, però en dos o tres anys, tot va esdevenir previsible. Ara, anuncien una refundació, a la vista dels mals resultats de les darreres conteses electorals. No veig canvis a l’horitzó com per a poder revertir la situació. Per això, faria falta una entrada massiva de noves generacions, una voluntat real d’innovar en l’acció i participació, una sòlida formació i una dedicació, en cos i ànima a la transformació de la societat i el país. Fàcil de dir, molt complicat de dur a terme. Aquests son els reptes que tenen tots els partits, i no per això decideixen refundar-se, el que busquen és ampliar militància, millorar organització i aconseguir la confiança dels electors, mitjançant honestedat i eficàcia en tots i cadascun dels llocs assignats. Son partits tradicionals, sí, però no han estat substituïts en cap moment, per altres que com la CUP, prometien revolucions que han quedat en anuncis i proclames.