Joan Roma

CANVIS EN LA FESONOMIA URBANA. Tot va més de pressa, tot va en direccions, mai imaginades. Catalunya, ha assolit els vuit milions d’habitants, dels quals un 20% han vingut de fora. Tenim moltes més defuncions que naixements, i la piràmide d’edat, deixa clar que l’envelliment guanya, any rere any. Els nou vinguts, son essencials per a garantir les pensions del demà. Qui vulgui revertir aquesta realitat toparà amb una paret de formigó. Es fan moltes crides a modificar els canvis, però els mateixos que fan les crides, son els primers en no creure-se-les, i encara menys, a complir-les. Tenim un índex de naixements d’1,14 per dona, un dels més baixos de la UE, i res indica canvis a millor. Al contrari, encara hi ha marge per anar a pitjor. Hem de tenir clar, doncs, que el mestissatge ha vingut per quedar-se. Tinc un bon nombre d’ex-alumnes del Centre de Protecció Internacional de Berga, que han tingut fills, aquí, i que blancs o negres, son espanyols / catalans. A casa, parlaran l’ucraïnès , el georgià, l’àrab, el farsi, el bavarà, el suahili, o qualsevol altre dels centenars d’idiomes que han passat pel Centre, però el compaginaran amb el castellà i / o català, si estan per aquí, o han marxat a d’altres indrets d’Espanya. Dic això, al cap d’un parell de dies d’haver anar a donar una volta per Vic, i aprofitar per fer algunes coses. Tenia pendent el canvi de mòbil, per raons de model, i per haver-me caigut un parell o tres de vegades. Hora de renovar. Trobo una botiga a la Rambla del Carme, demano i em recomana anar a una altra botiga seva, situada uns dos-cents metres més enllà. La noia, xinesa, m’atén en un més que raonable català. Vaig a la segona botiga, i un altre xinès se m’adreça amb un català esplèndid que motiva la pregunta de ritual: des de quan estàs per aquí ? Resposta, sóc nascut aquí. Molt bé, ell conversa amb un altre dependent en xinès, i resolució de les meves peticions, en català. Tracte exquisit, solució perfecte. I mentrestant em traslladaven les dades d’un a l’altre, vaig aprofitar per fer-me la pedicura, en un nou establiment de la ciutat, atès per diverses noies xineses, amb les quals vam barrejar algunes paraules castellanes amb altres catalanes. Rapidesa i eficàcia, en la feina, a uns preus molt raonables. Finalment, vaig a donar una volta pel nucli antic, i recordo algun dinar en un nou restaurant japonès, a prop del Museu. M’hi adreço, amb la sort de tenir la darrera taula lliure, i de nou, amb un esplèndid català, la mestressa em demana i serveix el menú triat. Heus aquí, com en uns pocs anys, la fesomia urbana ha tingut modificacions substancials que porten a valorar la feina i utilitat dels nous vinguts, en pobles i ciutats, gràcies als quals disposem de serveis, que no trobaríem si no facilitéssim la seva arribada i integració. Quan parlo amb els meus alumnes, els informo que segons les previsions del Govern, en els propers deu anys, necessitarem cinc milions d’immigrants, si volem mantenir el ritme de creixement i nivell de vida. Tinguem-ho clar.