Joan Roma

PEDRO SÁNCHEZ, DE NOU PRESIDENT. Es important fer el seguiment d’un debat d’investidura perquè aporta el millor i el pitjor de cada partit, i molt especialment dels seus portaveus. Es la millor imatge del conjunt del país i la seva gent. Hem pogut veure un candidat a president, desgranant les seves propostes i justificant els acords, amb tots i cadascun dels partits que li han donat suport. I hem pogut veure un cap de l’oposició entestat en desacreditar la fortalesa de la democràcia, intentant deslegitimar la figura del presidenciable. Si algú tenia algun dubte sobre l’existència d’una alternativa, ha quedat clar que Núñez Feijoo s’ha escorat cap a la dreta, i ha trencat per molts i molts anys, qualsevol entesa amb PNB, i ja no diguem amb Junts. Ha quedat atrapat per VOX i ,forma i conforma, un duo que serà molt difícil de separar en un futur proper. El paper dels partits independentistes, ERC i Junts, ha estat el previsible, amb topades notables entre ells, per evidenciar la distància que els separa i que ja estan en la carrera per a les properes eleccions al Parlament que mola gent situa, cap al quart trimestre de l’any vinent. Interessant com sempre, la intervenció del PNB, també la de Bildu, i molt afectiva i efectiva la de Yolanda Díaz, en nom de Sumar. En resum, bona harmonia en els partits del pacte de govern, i pèssima intervenció de l’oposició, per part del PP perquè s’allunya del paper de “partit d’Estat”, i per VOX que clarament se situa fora de les normes més elementals del comportament democràtic. Esplèndida i entranyable la intervenció de Patxi López, sense cap mena de dubte, el millor orador de l’hemicicle. Un repàs a la història del partit i als objectius d’un govern progressista, en un moment en que la militància i els votants socialistes, necessitaven un pronunciament ferm i contundent, com el que ha fet. I sí, ja tenim nou president, i en breu tindrem un nou govern, per a iniciar una nova legislatura, complexa i diversa, però que estic segur sabrà conduir com ho ha fet en la que ara hem tancat. Vull recordar els auguris que havien donat als quatre anys anteriors, i tanmateix han estat plens de grans i profunds avenços. Estic convençut que també els veurem en el mandat que avui comença. I, al final es veurà la bondat i interès general de les propostes, molt especialment de la d’amnistia que ha de suposar girar pàgina a uns dels temps més convulsos de la vida a Catalunya. Aviat en serem testimonis directes.