Joan Roma

NO, EN EL MEU NOM. Trobo a faltar, en la majoria de periodistes i tertulians independents, respecte per la realitat del país. Trobo a faltar claredat i contundència, davant afirmacions procedents de la banda independentista, quan afirma i reafirma que parlen en nom del poble català. Ni en els mitjans més seriosos trobo la veu de la veritat. Es deixa en el aire, el dubte de si realment és el país qui parla, o només una part del país. Es un greu error que critico des de fa anys, i que ha portat molts dels mals que hem patit, i encara patim. Si des del primer moment, els mitjans de comunicació més rellevants, haguessin qüestionat la representativitat dels partits independentistes, no haguessin tingut el recorregut que han tingut. Es una mostra clara de covardia i falta de conviccions. Sí, sí, em refereixo a tots els periodistes que no van fer front a les mentides i enganys, i van acceptar una representativitat que no els corresponia. Si haguessin obligat des del primer moment, a fer rectificar, i a exigir que parlessin en nom d’una part de Catalunya, les coses haguessin estat més clares. Ho torno a dir per aquells que no hagin llegit escrits anteriors. Catalunya ha assolit la xifra de 8 milions d’habitants. Els partits independentistes no han superat mai la xifra dels 2 milions de vots, així que queda clar que almenys 5 milions no es poden considerar independentistes. Al contrari, tots ells es poden posar del cantó constitucionalista, en les seves múltiples variants. No parlo d’enquestes, parlo de resultats electorals. I si volem parlar d’enquestes podem exposar els resultats de la darrera del CEO català, el qual deixa clar que el jovent ha abandonat totalment els principis del procés. Estan per altres batalles, per altres embats, destinats a la millora de les condicions personals. També en el conjunt de Catalunya, ha baixat enormement els favorables a la independència. Així, doncs, estem en una etapa radicalment diferent de la del procés. El procés, com a tal, va morir el 2017, i si algú encara parla d’activar la DUI, o de dur a terme el mandat de l’1-O, son simples paraules sense base, sense sentit. Més ben dit, son pròpies de persones que viuen en un altre món i es resisteixen a reconèixer la pura realitat. Son reductes interns a l’ANC, a Òmnium, i en algun altre grupuscle que s’entesten a mantenir una ficció. Però, precisament perquè son grupuscles, no se’ls pot donar una representativitat que no tenen . No poden parlar en el meu nom, ni en el de milions de catalans, que hem girat pàgina i hem aconseguit fer fracassar els intents de separació que pretenien. Si miressin amb els nostres ulls la realitat de Catalunya, la d’Espanya i amb ella la de la UE, veurien que el nostre encaix està ja assegurat i no hi ha cap possibilitat de fer-nos-en fora. Algun dia, se’n donaran compte.