Joan Roma

UNA RELIQUIA DEL PROCÉS. Pels qui tenim bona memòria de tot el que va passar durant el procés, recordem la dedicació, intensitat i amplitud , de molts mitjans de comunicació, a qualsevol moviment, proclama o gestió dels processistes, en les seves diverses versions. De tots els mitjans, va destacar TV3, Catalunya radio i els seus satèl·lits. Es a dir, amb diner públic, pagat per tots els catalans, es va inflar i promocionar un procés que deixava cinc, dels set milions de catalans, fora de les seves atencions. Aquests mitjans es van convertir en la punta de llança del procés, amb una dedicació i recursos mai vistos. Noticiaris, programes especials, entrevistes, documentals, desconnexions territorials...qualsevol cosa justificava l’atenció dels mitjans de la CCMA, i amb ells, el de tots els generosament subvencionats per la Generalitat. Algun dia, algun estudiós, alguna entitat en defensa de l’ objectivitat informativa, recollirà en un immens llibre tot l’ emès, durant aquell període, per a demostrar la tergiversació, les mentides i falsedats, avalades per suposats professionals que no estaven al servei de la ciutadania, sinó d’un moviment sectari, que promovia un enfrontament civil. Aquest és un pecat, que ningú ha assumit, ni ha demanat perdó. Amb el temps, i els constants fracassos, s’ha anat diluint tot allò que explicaven com a verídic, i el silenci ha donat pas a girar pàgina, sense cap càstig per als culpables. Una vergonya més a afegir a moltes altres que hem vist, en aquest llarg període de procés.Queda, però, una mena de relíquia que encara no han gosat tancar. Es el programa de Més 324, conduit per Xavier Grasset, el qual ofereix una mena de continuïtat als programes habituals en temps del procés. Aquí podem veure una llarga llista de parents, amics i companys de fatigues, degudament retribuïts, faltaria més, amb diners de tots els catalans, per a seguir fent elucubracions, valoracions i pontificacions sobre el que fou el procés i sobre la situació actual. Només uns pocs tertulians, gosen sortir del guió, i exposar algunes idees, i reflexions, lliures. Son uns pocs, per donar aire d’objectivitat a un programa que en té ben poc. En aquest es poden veure cada dos per tres, els fugitius, els seus advocats, els parents i amics, que expliquen les seves grans penalitats, i la lluita que duen a terme, per aconseguir la nostra llibertat. El programa és una autèntica relíquia, en la qual no s’ha de buscar la realitat, sinó tot allò que els il·luminats i fanàtics encara pensen és la seva realitat. I, per descomptat, qualsevol fet, esdeveniment o comentari procedent d’Espanya, és exposat i debatut, amb totes les armes disponibles, siguin certes o no. Es el programa – relíquia que suposo han pactat ERC , Junts, CUP per a mantenir encesa la flama dels irredempts. Quan s’apagui, TV3 haurà girat pàgina als pitjors anys de la seva vida, i deixarà de llençar diner de tots per mantenir una relíquia del passat. Tant sols aspirem a programes com El vespre de Quim Barnola, o 24 hores de Xabier Fortes, autèntics exemples de professionalitat i objectivitat. O alguns altres, fins i tot, de canals i emissores privades.