Joan Roma

IMMENS DOLOR, SENSE SOLUCIÓ ? No en teníem prou amb el dolor diari que vèiem a les portes d’Europa, per culpa de la invasió russa a Ucraïna, que s’hi afegeix el d’Israel – Palestina. Tampoc, hem d’oblidar altres escenaris que, per ser més llunyans, no tenen el tractament comunicacional d’aquests dos. En tant que voluntari de Creu Roja, tinc contacte amb altres realitats de països que no surten gairebé enlloc: Senegal, Burkina Faso, Mali, Guinea Conakry...i tanmateix es viuen drames immensos des de fa anys, en alguns casos, dècades. Com posar fi a tant de dolor ? S’ha de ser valent i conseqüent. Es a dir, informar, cooperar i col·laborar en la mesura del possible en plataformes, associacions, entitats, i, per descomptat, en política. Que ningú s’equivoqui. La política, la bona política, en els seus diferents nivells pot servir, i molt, per a portar ajuda, primer, i resoldre després, aquests drames mundials. Algú pot pensar que els conflictes son tant immensos que un sol ciutadà no pot fer-hi res. No, no, un de sol no, però ajuntat amb milers o milions d’altres, sí pot fer, i molt. En el meu cas concret porto prop de 30 anys com voluntari de Creu Roja. Doncs bé, aporto el meu gra de sorra, amb la meva quota anual, i alhora participo com professor d’idioma a facilitar l’arribada i integració de refugiats, a Espanya. Aquests dies estem veient entitats de gran valentia i prestigi que estan en primera línia d’ajuda, amb un paper fonamental a l’hora de pal·liar el dolor causat. Podem parlar de Metges sense fronteres, però també d’altres que s’ocupen dels nens, com UNICEF, o algunes organitzacions més locals, amb plena garantia de que els recursos que reben, tenen un bon destí. No per tenir grans conflictes, hem de retreure’ns en les ajudes, en la mesura del possible i per petites que siguin. Sumades a moltes d’altres s’aconsegueixen grans resultats. Aquests dies veiem les mobilitzacions de voluntaris i la gran feina que fan. Sobre els terrenys de conflicte, però també els veiem a les Illes Canàries, a Ceuta, a Melilla, on reben milers de refugiats que fugen de guerres i fam. Què seria de tots ells, sinó fos per aquestes persones voluntàries ? Pensem-hi, i l’ajuda amb diner és important, però tots tenim a prop de casa, delegacions d’algunes de les grans organitzacions humanitàries, a les quals es pot anar a oferir ajuda directa. O n’hi ha d’altres, més petites i locals, que no deixen de ser imprescindibles per ocupar-se de situacions anòmales que precisen atenció. Tant important pot ser dedicar unes hores a la setmana a visitar algunes persones soles, per fer-los-hi companyia, com recollir aliments per a famílies en pobresa alimentària, o ajudar a fer deures a nens i nenes procedents de famílies desestructurades. He parlat de Creu Roja, però tenim en Càrites una altra gran entitat d’ajuda que resol problemàtiques, arreu del país. I tant una com l’altra sempre necessiten de més mans i braços per ajudar. A vegades, tenir al davant grans crisis com les que ara patim, fan moure cors i cervells que estaven arraconats en altres temes. Veure en directe, immensos dolors, ens ha de portar a buscar immenses solucions, per petites que siguin. Totes tenen un gran valor.