Joan Roma

GREU CRISIS EN EL CONSELL DE LA REPÚBLICA CATALANA. Els il·luminats que van decidir crear un Consell de la República Catalana, estan en crisis. En crisis de funcionament i credibilitat, amb greus acusacions al Govern de la República i els seus principals dirigents: Puigdemont i Comín. Benvinguts a la realitat ! Ara comproven el pa que hi donen quan volen donar exemple “urbi et orbe” de com les coses haurien de funcionar, i topen amb resistències, males praxis, nepotisme i dirigisme. S’han donat compte de la llarga, immensa distància, entre els somnis i la realitat. Què passa en aquest Consell ? Molt fàcil, que els que manen no volen intromissions, ni crítiques ni supervisions i controls. Ells estan en una fugida, perdó a l’exili, i prou sacrifici fan vivint com a reis, com perquè ara els vinguin a dir que han de retre comptes davant l’Assemblea general. Solució ? Molt senzilla. Es dissolen els discrepants, i es crea un nou òrgan que estigui al servei dels que manen, sense pretensions de voler decidir. Qui decideix ? Doncs, els qui estan al capdamunt, la resta son comparses, per escoltar, riure les gràcies i aplaudir quan se’ls hi demani. I ja està, aquí pau i allà glòria. Produeix un cert somriure llegir les crítiques de trenta components, al funcionament del Consell, amb acusacions, fins i tot greus d’amiguisme, dirigisme i ús no prou acurat de les finances, amb possibles beneficiaris, propers als alts dirigents. Les crítiques van dirigides tant al president del Consell, Carles Puigdemont, com al vicepresident Antoni Comín, al qual acusen de poc fervor independentista, en alguns moments de la seva vida. Què m’han d’explicar aquests trenta ! Tots els qui hem conegut i treballat amb en Comín, coneixem les seves ànsies de tenir càrrecs ben pagats, per no haver de tornar a la feina. Es va iniciar en política de la mà de Ciutadans pel Canvi, i com que havien acordat només un mandat en el càrrec, va saltar al PSC, per poder continuar. I aquí, vistes la seves aptituds, no tenia garantida la continuïtat, de manera que va saltar cap a ERC. Ja a ERC, va formar part de la candidatura de Junts pel Sí, obtenint la Conselleria de Sanitat, en el govern Puigdemont. I amb el 1-O per entremig, va seguir a Puigdemont en la fugida cap a Bèlgica convertint-se en el seu escuder. I lògicament, es va o el van apartar d’ERC, de manera que ara és un ferri defensor de Puigdemont, amb el qual comparteix càrrec d’eurodiputat i amistat amb la colla de Junts.... fins que salti cap algun altre partit, grup, o grupet que li permeti continuar vivint a cos de rei. El podríem qualificar com un bregat xerrameca, molt adequat per estar davant càmeres i micròfons, repetint mil vegades les mateixes cançonetes, però incapaç d’ostentar una vicepresidència, quan té al davant, ni que sigui telemàticament, a un centenar llarg de persones que s’havien cregut poder intervenir i decidir. Santa innocència ! Els han dissolt, i ja està en marxa una nova fornada de republicans, a la recerca d’un nou Consell de la República, amb clares simetries a una Monarquia.