Joan Roma

CARRETERES NO APTES PER A MOTOS NI BICIS. El bon temps, porta milers, desenes de milers de motoristes i ciclistes a envair totes les carreteres catalanes, començant per les més estretes i sinuoses. Els qui en tenim algunes en el nostre entorn, sabem que l’inici de la primavera, fins a finals de la tardor, suposa compartir espai del cotxe, amb aquests altres vehicles. I si el bon temps, entenent per bon temps, tenir sol i calor, s’allarga sis o set mesos, aquest serà el període per compaginar les carreteres amb aquests altres vehicles. De fet, pel que fa ciclistes, ja gairebé podem parlar que els compartim al llarg de tot l’any. Hi ha milers de jubilats que s’han llençat a la carretera, i l’invent d’afegir piles elèctriques, ha facilitat aquest esport a persones d’edat molt avançada. Què passa en aquestes carreteres tant buscades per aquests esportistes ? Doncs, que es fa difícil i sobretot molt perillosa la convivència. Cal tenir present que moltes d’aquestes carreteres, tenen l’estretor que tenien 50 o 60 anys enrere, amb cunetes de terra, algunes de gran fondària, cosa que provoca ensurts constants quan s’han de creuar dos vehicles de quatre rodes, o quan s’ha d’avançar a tota una colla de ciclistes. Pel que fa els motoristes, combinar velocitat amb estretor i sinuositat és el més buscat, de manera que cada pocs minuts, ens creuem amb alguna colla que va a velocitats poc recomanables, en aquests indrets. Resultat ? Accidents molt sovintejats, i perill constant, en tot lloc i moment, sobretot els caps de setmana, en que en una mateixa carretera, en un tram de vint o trenta quilòmetres ens podem creuar amb vuit o deu grups de motos, i amb altres tantes colles ciclistes. Es evident que les carreteres son de tots, però no és el mateix fer-les servir per anar a treballar o fer gestions indispensables, pel fet de viure en pobles que gaudir-ne com esport o lleure. Però, al final tots hi hem de tenir cabuda. El que passa és que s’han de variar les conductes de conducció, per part de tots. Els qui anem amb quatre rodes toca ser molt més prudents i restrictius a l’hora de fer ús del vehicle, els caps de setmana. I si conduïm, s’ha d’anar amb prou temps i paciència com per evitar velocitats inadequades, encara que siguin legals. Pel que fa motoristes i ciclistes, toca fer el mateix, pensant en que els conductors de quatre rodes, s’han d’adaptar al volum i complexitat del trànsit, però ells, també. Ho dic perquè és habitual no portar més de vint o trenta segons algun motorista al darrere. Hi ha pressa per passar, i en moltes ocasions l’àngel de la guarda, fa la seva feina però abusar-ne acaba malament. No m’estranyen en absolut la gran quantitat d’accidents, perquè sóc testimoni del difícil encaix de tots plegats, en aquestes rutes, tant freqüentades. En quan als ciclistes, es van fent avenços en matèria de visibilitat. Ja son molts els que porten llums al darrere, cosa que facilita la visió dels conductors, i permet tenir clar el nombre de participants en la colla. Les bones pràctiques fan que uns i altres, facilitem el pas, en benefici de tots. De seguida es nota quines son les colles habituals i qui no sap ben bé on es troba. La qüestió, però, obliga a redibuixar el futur de les nostres carreteres, per implantar espais laterals. La realitat actual, ha vingut per quedar-se i tots hem de poder circular en adequades condicions de seguretat, tant si anem amb quatre rodes com amb dues.