Joan Roma

BALANCES FISCALS, SÍ, I LES COMERCIALS ? Portem anys debatent, sense números clars a la mà, el suposat dèficit fiscal de Catalunya, vers l’Estat. Els promotors de la campanya “Espanya ens roba” han desaparegut del mapa, i queden elucubracions i disputes sobre les xifres concretes, molt difícils de concretar, a la vista d’alguns informes que he rebut per diferents vies. Recordo les que havia fet el Conseller Mas Culell, un reputat economista, seriós i rigorós. I alguna altra procedent de l’àmbit universitari que anaven molt lluny respecte a la darrere xifra donada per l’actual Conseller d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas. Ella xifra el possible dèficit fiscal en 20.772 en el 2020 i en 21.982 en el 2021. Em malfio de segons quines xifres, quan veig els diferents mètodes per a calcular-les, de manera que preferiria aclarir mètode i que fos algun organisme realment independent qui les obtingués. Feta aquesta introducció, tothom accepta l’existència d’un dèficit important, similar a l’existent, en totes i cadascuna de les regions riques de tots els Estats, fruit de les concentracions d’activitat, en aquests territoris. Quan els desequilibris creixen és lògic reclamar nous models de finançament que ajustin el desequilibri. Aquí mateix, es demanen canvis importants en el sistema de finançament, caducat de fa anys. Seria lògic decantar-se pel principi d’ordinalitat , mitjançant el qual si Catalunya és la tercera en aportació, sigui també la tercera en recepció ,de fons i inversions. Ara, el desequilibri és notable per quan és la tercera en aportacions i la desena en recepció. Per això no s’entén com el Govern no ha estudiat i presentat una proposta pròpia que modifiqui aquest sistema. A què ve queixar-se i no ser capaç de presentar un model millor? Governar vol dir participar i proposar alternatives a funcionaments que considerem injustos. Dit això, no he vist, per part de la Conselleria, cap estudi sobre les balances comercials. Es a dir, si diem que Catalunya surt perjudicada de l’actual sistema de finançament autonòmic, i es donen xifres concretes, estaria be conèixer els beneficis que obté pel fet d’estar dintre del sistema estatal. He vist i llegit alguns estudis sobre l’enorme superàvit comercial de Catalunya, en la seva relació amb la resta de l’Estat, així com els estratègics avantatges per actuar dintre de la “marca Espanya”. Caldria tenir les dues xifres per a valorar el resultat final, de la relació Catalunya – Espanya a nivell d’interessos i beneficis mutus. Curiosament d’aquest tema no en sabem gairebé res. Sembla no interessar ni al Govern ni als partits independentistes retre comptes d’aquest balanç. Alguns diran és per l’ànim comercial i/o innovador dels catalans, altres, però al·leguen el prestigi, bona gestió i estratègia del govern central. Segurament hi ha una mica de tot, però certament si el superàvit comercial és enormement favorable a Catalunya, fa més lleu el dèficit fiscal. Amb tot, queda clar que el sistema de finançament s’ha de modificar, però fugint d’acusacions i exageracions que en res ajuden a buscar i trobar un millor equilibri, i que tampoc serveixin per a justificar carències i deficiències de serveis de la Generalitat que estan mal gestionats. Massa sovint veiem el mal ús d’aquestes dades per a justificar la falta d’eficiència. I estaria bé que les queixes donin pas a la presentació de propostes de nous sistemes. Es la feina d’un Govern.