Joan Roma

40 ANYS, MOLT CONTROVERTITS. Per llei del Parlament, de 18 de maig de 1983, va néixer TV3 i Catalunya radio. La televisió va fer proves el 10 de setembre, i inicià emissions fixes el 16 de gener de l’any següent. Porta, doncs, 40 anys d’emissió que no d’autèntic servei públic. Explicaré perquè. Els prolegòmens de la creació i la voluntat inicial era de copiar la BBC. Vull recordar també els models per la creació del Cos de Mossos d’Esquadra (CME): els Bobbis anglesos o la Policia Muntada del Canadà. Aquí, no ens hi posem per poc, altra cosa és com acaba. I, en efecte, sota el principi de disposar d’un potent element per a la defensa, impuls i projecció de la llengua i cultura catalana, TV3, va disposar de mitjans i protecció com mai havia tingut, cap altra mitjà d’informació. Els inicis foren innovadors, plens d’energia i ganes de sorprendre el personal, amb tota mena de programes, entrevistes, telenotícies, documentals, tertúlies, etc. Uns primers anys de desplegament intern i extern espectaculars, amb instal•lació d’antenes i repetidors arreu del país, i enviament de corresponsals a tots els països rellevants, en el concert de les nacions. La injecció de diner públic feia possible poder competir amb la resta de televisions públiques i privades.Però, sempre hi ha un però, quan la potència mediàtica cau en mans polítiques, amb escàs interès públic, i molt interès partidista. Jordi Pujol, va tenir clara la necessitat de la supervisió i control d’aquest mitjà, i amb ell el d’altres de privats, als quals subvencionava amb diner públic. En pocs anys, convertia TV3 en un mitjà d’adoctrinament i propaganda. Tot l’entramat, encaixat en la CCMA ( Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) es convertia en una empresa d’acollida d’amics, companys i familiars, al servei de la causa. La causa convergent, primerament, i posteriorment en la independentista. Esdevenir els propagandistes del règim tenia clars avantatges econòmics, oblidant la professionalitat i la independència informativa. S’actuava sota directrius superiors, per a un públic molt determinat, on no hi havia cabuda per a determinats sectors i àmbits, no proclius al nacionalisme convergent, primer, i a l’independentisme, tot seguit. Paguem tots els catalans, però només dona servei a una part. I tot es fa en gran: 2.356 treballadors ( octubre 2022), quan Mediaset en tenia 1.595, Antena 3, 448; La Sexta, 120, o Canal Sur Andalusia, 1.357. La més gran d’Espanya i per descomptat, la més ben pagada , amb sous espectaculars. La Generalitat, és a dir, tots nosaltres hi aportem més de 300 milions a l’any i consideren els directius que s’ha d’arribar als 400, aquest mateix any. La causa mereix aquestes xifres i ningú pensa en una substancial remodelació que tocarà fer, amb l’arribada d’un nou Govern. Ara, canvia de nom. Es dirà 3Cat. Molts critiquen el canvi i no saben a què és degut. Molt senzill. TV3 ha estat la veu del procés, l’eina propagandística per excel•lència. Ha servit a una petita part del país, en contra de la part majoritària. El seu nom ha quedat marcat per la ignomínia de l’engany i la falsedat. Desenes de milers l’han abandonada i reclamen la seva desaparició o reestructuració total. Hora de canviar de nom i mirar d’aparèixer com un mitjà de servei públic, oblidant temps passats. Hi ha actuacions que no tenen perdó, i precisen de canvis substancials. No tardaran a arribar, ho puc assegurar.