Joan Roma

40 ANYS DE TV3, LA DEL PROCÉS. No és estranya la decisió de canvi de nom, aprovat pel consell de la CCMA . Des d’ara TV3, es diu 3CAT. Volen deixar enrere la pèssima imatge d’un mitjà de comunicació públic, dedicat en cos i ànima, a la promoció del procés, oblidant 5 dels 8 milions d’habitants de Catalunya. De fet, si parlem dels majors d’edat, la proporció de catalans seguidors o simpatitzants del procés, era de 2 a 5. Mai els independentistes han superat els 2 milions de vots, tot i fer crides a la mobilització general. Això vol dir que 5 milions no els han seguit per no estar-hi d’acord. Ha de quedar marcat en la memòria col•lectiva, i en la història del nostre país, que un mitjà de comunicació públic, destinat a informar, documentar, acollir i respectar l’opinió de tots els catalans, va trair els seus fonaments i destí, fins el punt de convertir-se en l’altaveu del procés, amb una contundència i uns mitjans, sense els quals el procés no hagués arribat enlloc. Però, no només això, és que feia d’altaveu del procés i alhora de fustigadora acusació contra tot el que venia d’Espanya. Tant important era elogiar l’acció del govern, com despotricar contra tot el que feia el govern espanyol i els partits de govern i/o oposició. Totes les veus del procés hi tenien cabuda, la resta no. O, en hores intempestives i sense opció de rebatre afirmacions deformades, o directament falsejades. Els danys produïts per TV3 i amb ella Catalunya radio i altres mitjans de comunicació pagats i mantinguts amb fons públics, han estat immensos. Durant anys, molts anys, s’ha anat alimentant un sector del país, amb falsos objectius, mentides i tergiversacions, creant prepotència interna i odi cap a l’exterior. Aquesta suma de factors va fer possible accions i actuacions impròpies d’un país, mínimament seriós i rigorós. En el moment de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució es va discutir si intervenir o no TV3. Es va decidir que no, per evitar, suposats mals majors. No estic gens convençut d’aquesta decisió perquè el personal i la direcció s’han cregut intocables al llarg de la seva existència. Els favors fets, i la mateixa composició del personal, molt del qual procedent d’amics, companys i militants de partit, fa creure en la seva intocabilitat. I és cert que l’estructura creada suposa un privilegi que no té cap altre mitjà de comunicació. TV3 rep 300 milions de les arques públiques de la Generalitat i encara no en tenen prou que voldrien arribar als 400. Es composa de 2.356 treballadors, quan Mediaset en té 1.595, A3, 448, La Sexta, 120, i Canal Sur Andalusia, 1.357. Tot és immens, fins i tot els sous que cap altre mitjà pot competir. Els Consellers de la CCMA, superen els 100.000 euros, i es poden equiparar al del president de la Generalitat o al de la presidenta del Parlament. Disposa de 430 redactors, 104 operadors, 9 directors d’àrea, 26 caps de departament, 11 caps de servei, 4 redactors en cap, 4 editors, 121 treballadors d’alt nivell, etc. Si mirem els sous establerts i hi afegim el plus d’antiguitat, el resultat és inimaginable en empreses de comunicació, però fins i tot en empreses tecnològiques. La composició, els sous i l’estret control, ha donat com resultat un mitjà totalment entregat a la causa. No hi ha moviments interns, ni crítiques, ni propostes de canvi, perquè estan sotmesos a l’obediència extrema. Si repassem la seva trajectòria no trobarem crítiques ni investigacions sobre males pràctiques del govern de torn, ni discrepàncies amb els partits independentistes. S’amaguen les vergonyes internes, i en canvi, s’amplifiquen les dels adversaris. Es un model de domini total, sense fissures que ha permès justificar i impulsar el procés, fins a cotes mai imaginades. Ara, una vegada fracassat el procés, queda una relíquia del que foren els anys més àlgids, en el programa de nit del 324, de la mà de Xavier Grasset. Aquí, encara hi podem veure un munt de tertulians, afectes al règim, amb uns pocs independents, per mirar de vendre un mínim d’objectivitat. I ja està. Perdut el procés, toca salvar tot el que es pugui, justificar i vendre com injust el resultat, i sobreviure per mantenir sou i privilegis. El que sí ha passat és la deserció de centenars de milers d’usuaris, que no volen ser adoctrinats ni enganyats i que han marxat cap altres mitjans. Amb el canvi de nom i alguns retocs, creuen poder recuperar bona part del perdut. Per la meva part, hauran de fer molts més canvis si realment volen que tornem.