Joan Roma

PARLAMENT EN HORES BAIXES. Malament anem quan la principal institució del país no exerceix les funciones que li son pròpies. L’època d’esplendor la podem situar en les primeres 5 o 6 legislatures, amb una forta càrrega emocional i de treball, per situar la institució en el primer pla de l’acció política. Estava tot per fer, i el treball legislatiu va ser molt intens i carregat de perspectiva històrica i voluntat de futur, però la continuïtat ha estat decebedora. A partir de les dues legislatures del Tripartit, el Parlament va patir un retrocés immens que s’ha anat ampliant fins arribar a dia d’avui. Era previsible baixar el ritme perquè quan s’han elaborat dotzenes de lleis bàsiques, hi ha menys iniciatives legislatives, i la principal feina consisteix en el seguiment i control de l’acció de govern. El problema és que l’autoritat del Parlament ha quedat tocada per un menysteniment del seu paper institucional. Si fem un seguiment de les iniciatives parlamentàries, veurem la poca serietat en qüestió de terminis, o de respostes a preguntes parlamentàries. O més greu, en el compliment de resolucions i acords que haurien de tenir la total garantia de ser duts a terme. Doncs, no. Es pot aconseguir presentar, debatre i votar, tot un seguit d’iniciatives, sense cap garantia de ser resoltes. El dany a la principal institució del país és enorme perquè s’envia un missatge cap a la ciutadania de que el Parlament no serveix per a res. O com a mínim per a res important. Fatal. Per raons d’espai no puc enumerar un gran nombre de preguntes per escrit, propostes de resolució, acords de comissions, i fins i tot, acords de Ple que esperen ser aplicats pel Govern, sense cap termini concret. Es més, en molts casos s’ha decidit no complir-los. Què fer ? Complicada resposta i complicada solució. La composició actual, fa difícil prendre acords per reactivar les comissions i fer més àgil i útil el Ple, però la principal decisió hauria de passar per exigir que tot el que s’acorda, es porti a terme. Sense exigències de compliment ni sancions, no es va enlloc. Ara, només arriben noticies del Parlament, quan es produeixen topades fortes entre els principals partits, més per temes ideològics que no pas de gestió o execució d’inversions. Això no és normal ni positiu per al conjunt del país. Hi ha un munt d’obres en marxa que precisen ser supervisades i controlades, i moltes resolucions que obliguen a redactar projectes o emprendre accions per resoldre-les. Si tots els consellers /es, haguessin de donar compte de la seva gestió, mitjançant compareixences en el Parlament, i fossin durament supervisats i controlats, segurament actuarien de manera molt diferent a com ho fan ara. En aquests moments, hi ha un cert menyspreu, pensant que no han de donar compte a ningú. Pertoca a la presidenta i al conjunt de la Mesa, canviar aquest estat de coses, per recuperar el prestigi perdut. No serà fàcil, perquè les dinàmiques comencen i s’estenen poc a poc, fins assolir graus inacceptables. Estem molt a prop d’arribar a aquest punt.