Joan Roma

HABITATGE EN EL MÓN RURAL. El nostre país té paradoxes difícils d’assumir. Parlo, de l’existència de milers de cases i habitatges buits, en un ampli territori que té carències en aquest àmbit. S’ha posat de moda, almenys a nivell d’articles, comentaris i entrevistes, parlar de la España vaciada, en uns llocs i de micropobles, aquí. Arreu, un dels principals problemes és la manca d’habitatge de lloguer per aquelles persones que es voldrien traslladar de la ciutat al món rural. Els que vivim en aquest territori, podríem enumerar dotzenes de cases i habitatges buits, a cadascun dels nostres pobles. I com més petits, més percentatge hi ha de cases buides que es van deteriorant i que acabaran per caure, si no s’hi posa remei. Quin remei s’hi pot posar ? El més ràpid i eficient seria garantir als propietaris, poder posar a lloguer, amb total garantia de cobrament i manteniment de la casa, per part d’alguna entitat o agència pública. Molts propietaris tenen por de llogar pels problemes amb llogaters poc seriosos i responsables. Una altra via, molt més lenta, però de futur, seria la concessió als ajuntaments d’ajudes públiques, destinades a la compra de cases i habitatges vells i buits, per a rehabilitar-los i destinar-los a lloguer. Amb una política àgil i generosa, en pocs anys, es podrien recuperar milers de cases, amb un doble propòsit i finalitat. Renovar nuclis antics, evitar la seva pèrdua i alhora portar-hi vida. A tots els pobles hi ha cases en venda o que es vendrien si tinguessin un comprador fiable. En el cas d’ajuntaments, seria fàcil aconseguir la venda, per a tot seguit donar feina a constructors i els rams associats. I no parlem d’imports impossibles. De manera semblant a com la Generalitat treu la convocatòria de PUOSC ( pla únic d’obres i serveis de Catalunya), podria crear un Pla de Recuperació d’Habitatge Antic, amb una dotació anual a l’entorn dels 50 milions d’euros. Un pla plurianual d’aquestes característiques donaria fruits molt rellevants, al cap de molts pocs anys. Gastem enormes quantitats en coses ben poc útils, i en canvi, no tenim visions de futur, en temes com aquest, que permetrien beneficis immensos en diversos àmbits i sectors. Governar, vol dir administrar, decidir, prioritzar. Tenim un país altament desequilibrat, amb un cap enorme a Barcelona i àrea metropolitana, amb braços cap amunt i cap avall, però amb un interior buit. Tard o d’hora algú haurà de posar fi a un desequilibri tant brutal. Hem perdut molts anys en debats i reflexions, és hora de posar-se a la feina, i francament disposar d’una partida anual per a polítiques d’habitatge en el món rural, hauria de tenir la via oberta. De moment, res de res.