Joan Roma

UNA DELINQÜENT, A LA RECERCA D’AMNISTIA. Per si hi havia algun dubte respecte del que alguns consideren proposar, negociar i pactar, tant ERC com Junts x Cat, s’han encarregat d’aclarir conceptes. Per a ells, el “xantatge” pur i dur és la formula de demostrar el “sentit d’Estat” i l’estimació pel “poble català”. Sota grans paraules i grans floritures, queda clar que la petició d’amnistia l’entenen com solució als problemes personals de la seva gent. Van actuar en diferents àmbits del procés, van vulnerar tot el que van trobar per davant, i ara, en comptes de ser valents i entomar les conseqüències, reclamen als seus, que els alliberin de tot càstig. I quina millor manera que fer-ho a canvi de vots ? Política és pedagogia, doncs, bé, tenim al davant una mostra clara de l’ètica i estètica d’ERC i Junts. Van a eleccions, no pensant en les grans millores que poden aconseguir per Catalunya, i amb ella, tota Espanya. No, no, peix al cove, i cap a casa que tenen un grapat d’antics càrrecs de partit i institucionals que tenen pànic d’anar davant els tribunals a retre comptes dels seus delictes. I sempre poden anar més lluny. Sempre pot haver-hi casos especials que poden ser objecte de recargolar encara més els arguments, sense que els caigui la cara de vergonya. No, no, podrien competir amb el ciment armat, o amb l’acer més resistent. Just fa poques hores, Junts ha ampliat la petició d’amnistia perquè també hi entri Laura Borrás. Es a dir, una delinqüent, jutjada i sentenciada per corrupció, clara i provada, ha de ser considerada com damnificada del procés independentista. Els arguments ? Molt fàcils. Si els delictes comesos, els hagués comés una persona anònima, no haguessin tingut la repercussió ni el càstig obtingut. En ella, l’Estat, el Govern, el Poder Judicial, s’ha volgut venjar, i ha engrandit les consideracions de delicte, i per descomptat també les penes. Per a ella, i ara pel seu partit, trossejar 18 contractes per donar-los a un amic, falsejar documents per a justificar els contractes i pagar-los, son minúcies que molta gent fa, sense conseqüències. Pecats venials, que amb un parell de pares nostres queden perdonats. I ja està. I puix que tenim un gran pes en la investidura de Pedro Sánchez, posem-li l’exigència del perdó per a tots els del procés, i per a la nostra presidenta. Al cap i a la fi, els delictes foren comesos durant l’ampli període que va durar el procés. Ella passava per allà, va considerar que presidir una institució pública li permetia gastar els diners com li donés la gana, i falsejar uns quants documents, hauria de ser poc castigat. Si ja és greu veure com ERC i Junts, utilitzen els vots del poble, a benefici propi, per salvar uns quants eixelebrats que van estar a punt de provocar un enfrontament civil, afegir-hi una delinqüent com Laura Borrás, és posar a l’aparador d’Espanya la misèria, la pèrdua del poc seny que quedava i la vergonya més indigne. Si s’ha d’anar a noves eleccions, anem-hi, que uns quants milers més de catalans, portaran aquests partits a la irrellevància.