Joan Roma

UN CONFLICTE INCOMPRENSIBLE – BOMBERS / ADF. Uns grans incendis ocorreguts a meitats dels anys 80, van donar lloc a la planificació d’un programa sota el nom de FOC VERD, per part del Departament d’Agricultura de la Generalitat, fruit del qual van néixer les Agrupacions de Defensa Forestal, les ADF. Conec bé tota la trajectòria perquè hi vaig ser des dels primers moments, i encara ara en formo part com voluntari de la Sobrepuny: la número 47, a nivell de Catalunya. Uns quants pobles s’ajuntaven, per raons geogràfics i de coneixement mutu, per preparar-se, equipar-se i estar en condicions de plantar cara als incendis forestals. Grans o petits. D’aleshores ençà, la trajectòria està plena de períodes i etapes, amb diferents graus d’entesa amb la Generalitat, i amb el seu Cos de Bombers. Han passat per èpoques de grans ajuts, a d’altres més reduïts, i amb una certa conflictivitat procedent de les diferents interpretacions del seu paper sobre el terreny. També la Diputació de Barcelona, hi ha tingut un paper important, pels recursos concedits, i per eines vitals d’intervenció com plànols, comunicacions, i millores de les infraestructures, equipaments i serveis, fins el punt que encara ara, cada any, els ajuntaments reben uns diners per al manteniment dels camins i pistes forestals, considerades estratègiques. Doncs bé, malgrat els enormes beneficis obtinguts de l’existència de centenars de voluntaris, amb raonables dotacions de material, de tota mena, no acaba d’haver-hi la sintonia necessària entre aquestes agrupacions i el cos de bombers. Mesos enrere, ja es va haver de retirar un document de bases sobre la intervenció en cas d’incendis, i ara mateix acabem de veure les queixes i diferències, entre els dos cossos, en el gran incendi de Portbou, en el qual els bombers, no varen deixar actuar les ADF, ni en tasques secundàries. Greu error. Els que estem en qualsevol de les ADF, tenim clar que som un cos d’ajuda i col·laboració al cos professional dels bombers. No pretenem actuar ni passar al davant, de ningú, però no té cap lògica, disposar de personal, vehicles i equipaments que son bàsics per una ràpida i eficaç lluita contra els incendis i no fer-los servir quan fa falta. Es més, en moltes ocasions, les ADF son les primeres a arribar a peu del foc, perquè estan per tot arreu i tenen en els pagesos i ramaders, els seus principals ulls i orelles. A més coneixen com ningú tots els camins, pistes i corriols per arribar a un punt determinat, i cas d’un incendi primerenc, amb uns centenars de litres, poden posar punt i final a un foc que podria haver estat immens. Si això és així, quin és el perquè del conflicte ? Amb l’excusa dels grans incendis i la necessitat de posar-hi grans mitjans, a càrrec sempre de professionals, alguns quadres del cos de bombers, creuen que les ADF més aviat destorben que no fan servei. Creuen que tenir-los a prop, pot suposar tenir dos problemes: el del foc, i el d’evitar es facin mal, aquests voluntaris. En realitat, és més un tema d’enveja i conflictivitat absurda, que no pas qüestió de perillositat. Tots els voluntaris saben que estan per facilitar la feina als bombers, sigui portant aigua, sigui estenent mànegues, o facilitant tota mena d’intendència, tècnica, i fins i tot alimentària. La suma d’esforços sempre dona millor resultat, però hi ha un moviment en contra, que porta mala maror dintre de les ADF, i algú hauria de resoldre la situació. No veig que el Conseller d’Interior actuï amb la necessària mà esquerre per evitar la creixent conflictivitat. Doncs, si no ho fa d’immediat, el distanciament anirà creixent i no estem per batalles internes, si volem actuar adequadament contra l’enemic comú: el foc.