Joan Roma

TORNAT DE SUÏSSA. Viure, treballar i estudiar durant 7 anys, a Berna, capital de Suïssa, em va convertir en una mena de mig suís, amb la necessitat de retornar-hi cada 2 o 3 anys per passar revista a les novetats, canvis i modificacions de la vida quotidiana, especialment pel que fa la institucional. En aquells anys vaig tenir contactes amb alguns dels dirigents del país, i allà vaig aprendre un munt de coses que després vaig voler aplicar en el meu poble, en tant que regidor, primer, i després ja com alcalde, durant vint-i-vuit anys. Impossible, però, produir canvis radicals, perquè hi ha massa dependència amb altres elements institucionals com consells comarcals, diputació, Generalitat i Estat. Es poden introduir innovacions i gestions més eficients i directes, però quan les resolucions depenen d’altres nivells d’administració, ja no controles ni els temps ni els resultats. Però, vaja, en el meu cas deu n’hi do, l’agilitat i eficiència aconseguides, en el marc de les competències pròpies. I, ara tenia ganes de tornar-hi, després de quatre anys sense fer-ho, per culpa de la pandèmia i altres elements. Si en la darrere visita, el 2019, ja vaig veure canvis considerables en la mobilitat urbana, en aquesta, he comprovat que han dut a terme una autèntica revolució. Berna, la capital del país, no és ni de lluny la ciutat més gran. En té 145.000 i si hi afegim els 43 municipis de la seva àrea metropolitana, arribarem als 350.000. A diferència d’aquí, allà no hi ha cap carrera per guanya habitants. La carrera sempre la fan per guanyar qualitat de vida, de manera que totes les innovacions van destinades, a aconseguir aquest objectiu. L’impacte més gran quan hi arribes, és la contundent reducció de l’ús del vehicle particular. Et pots trobar en alguna de les principals vies d’accés o ja en el centre urbà, en que hi circulen mitja dotzenes de cotxes, un munt de bicis, i lògicament el transport públic. Una àrea urbana immensa està pintada de blau, i gairebé a tot arreu impera la “zona 30”, equivalent a les illes de vianants nostres. En tot el blau, toca pagar per aparcar, i gairebé a tot arreu hi ha màquines per treure tiquets. En resum, han aconseguit foragitar el trànsit individual per a donar pas al públic, i al d’elements no contaminants, com bicis i patinets. Preguntat, com alguns pretenen copiar el model, la resposta és molt ràpida i evident. Mentalitat, treballada al llarg de molts anys, per no dir de tota la vida, des dels primers passos, i tot seguit immenses Inversions en transport públic. Tenir a les mans el plànol de les xarxes existents en tota l’àrea urbana, suposa un xoc respecte del que tenim aquí. Allà la combinació de Rodalies, Tramvies i Busos és total, amb targetes multi viatges, diàries, setmanals, mensuals, dona peu a que molta gent hagi prescindit del cotxe propi i només utilitzi el transport públic per a tots els desplaçaments i decideixin llogar-ne un quan volen sortir a l’estranger. Sempre va bé, i és recomanable, visitar altres indrets, especialment quan ens porten un ampli i llarg avantatge, per estudiar, valorar i avaluar els avenços fets, però sense caure en el parany que si allà ho han aconseguit, aquí, també. Molta atenció perquè primer cal conscienciació, disciplina i constància, i per davant inversions per fer viables els objectius a assolir. Sense aquests paràmetres, les coses no poden sortir bé.