Joan Roma

PARADOXES DE LA GUERRA. Un any i mig després de l’inici de la guerra de Rússia contra Ucraïna, van arribant, també aquí els efectes directes d’aquesta tragèdia, en forma de refugiats. En tant que voluntari de Creu Roja, en el Centre de Protecció Internacional de Berga, acollim una part dels refugiats que tenen Espanya com a destí. Precisament en els darrers dies, n’han arribat una vintena que s’han sumat als d’altres països com Afganistan, Geòrgia, India, Guinea, etc. De fet, des dels primers moments, en vam acollir, i el degoteig ha estat constant, si bé no tant de cop com darrerament. Aquestes son les paradoxes d’una guerra que veus per televisió, i tens al davant, en carn i óssos, una part de les seves conseqüències. Mares, amb els seus fills, que han fugit i han vingut aquí a refugiar-se, a l’espera d’un dia poder retornar. Quan ? Impossible predir-ho, de manera que cal preparar-se per una llarga estada, d’aquí el interès per aprendre un dels idiomes, i buscar pis i feina. Des del primer moment, em toca acollir-los en una de les tres classes que dono , tres dies per setmana. La primera classe, amb alumnes ja força avançats que en poques setmanes seran capaços d’entendre bé el castellà i defensar-se com per poder treballar i fer vida aquí. La segona, nivell intermedi, amb avenços considerables pel gran interès en entendre i fer-se entendre. I finalment la tercera, la dels principiants, en la qual hem anat acollint els nou vinguts, amb canvis constants, fins estabilitzar la xifra en 11 alumnes. En total, dono classe a l’entorn de 25 – 30 alumnes de diferents edats, i procedències, si bé, en aquest moment, Ucraïna, és la dominant. L’avantatge de poder-los acollir, sigui quin sigui el seu idioma matern, és l’ús del mètode directe o mètode Berlitz, mitjançant el qual, comencem l´’us del castellà des del primer dia, des del primer moment. Això facilita l’encaix de tots els alumnes, independentment també del nivell d’estudis que tinguin. I, en pocs mesos, podem començar a fer converses, com per poder explicar què feien, en què treballaven, quina era la seva vida habitual....Els nivells i la intensitat permeten garantir que en mig any tinguin una elevada comprensió, i en vuit o nou mesos, es puguin expressar amb una certa fluïdesa. Es cert, que la majoria van també unes hores a la setmana a una acadèmia, amb la qual Creu Roja té un conveni de col·laboració. La suma de tot plegat, facilita aquest ritme d’aprenentatge, fins el punt de permetre que en menys d’un any, puguin sortir del Centre, a la recerca de feina i pis. Els infants, son acollits i distribuïts en diferents escoles de Berga, i els més grans en els instituts. D’entrada, però, els tinc a les meves classes. Costa imaginar el salt que han hagut de fer, a l’hora de sortir d’una zona de guerra, per venir a parar en una petita ciutat, a milers de quilòmetres de casa, però amb noves tecnologies com per poder parlar i seguir el dia a dia de casa seva. Esperem puguin tornar, a no gaire tardar. Entre tots haurem fet possible un parèntesis, en les seves vides que sempre més recordaran.