Joan Roma

NO HI HA GENT SERIA I VALENTA, A JUNTS X CAT ? Resulta sorprenent i alhora decebedor, veure com un partit que podria haver reeixit en el seu relleu a Convergència, es va convertint en un fenomen estrany i extravagant, amb tendència cap a la irrellevància. No ho dic jo, ho diuen els resultats electorals i post electorals. Si a les eleccions del Parlament de l’any passat, el resultat fou escàs, després de sortir del Govern i anar cap al pedregar, han anat de mal en pitjor. A les municipals, han perdut bous, i a les generals, esquelles, tot i que per l’atzar del destí els 7 diputats obtinguts, tenen gran importància per decantar majories. Però, algú es podia imaginar com davant un escenari com aquest, el partit, perdó, el qui mana sense estar a l’executiva, fugitiu a l’estranger, per haver abandonat amb la major de les covardies, el país i els seus companys de travessia, podria esdevenir el líder màxim ???Inimaginable, o no tant, per tots aquells que el coneixien d’abans de ser alcalde de Girona i ja m’havien advertit que era una persona mediocre, insegura i imprevisible. Ho va demostrar com alcalde, i quan Artur Mas el va anar a buscar com a successor, molta gent no creia el que veia. Doncs bé, la història s’escriu en base a personatges de gran nivell, al costat d’altres que ofereixen una pobra imatge de la condició humana. Puigdemont és un d’aquests darrers, i envoltat d’altres mediocres com ell, no dubta en jugar a la política com qui juga al solitari. Mai tant real. Per això, es permet “posar suspens “ a la películ.la que ell viu sobre la constitució del nou Congrés, i l’elecció de la Mesa. No té cap mania de parlar de la seva importància i rellevància, i de considerar que les negociacions entre partits, s’assemblen a una subhasta en la qual ell pot posar preu. Se l’in fot el que representa una Mesa, amb una majoria o altra. Ell va a la seva, i ni tant sols vol acordar estratègies conjuntes amb ERC, perquè els considera uns venuts i uns traïdors i només ell manté la puresa independentista. També se li ne’n fot , la investidura d’un president o altre perquè viu en una altra realitat, en la qual ell tot ho confon i tot ho veu igual. Així, doncs, pot fer descarrilar qualsevol estratègia, pel simple fet de fer-se notar. Bé, fins aquí les bogeries d’un personatge que en un país normal, estaria ja arraconat i oblidat, però Catalunya ha viscut segrestada per unes propostes, unes idees i uns objectius venuts com a possibles, per multitud de personatges, recolzats per uns mitjans de comunicació d’una extraordinària potència. Una part del país s’ha alliberat, però queda un sector encara abduït per aquestes propostes, sota una base molt potent que és anar contra Espanya i els espanyols. Voldrien destruir una Espanya que ells han recreat, a la qual li adjudiquen tots els problemes i conflictes, i no permeten l’alliberament de Catalunya. En fi, tot ja molt sabut i comprovat, el que resulta inquietant és que dintre de Junts x Cat, no hi hagi cap sector, cap grup, mínimament valent com per parar tantes bestieses. Alcaldes, regidors, diputats d’aquí i d’allà, militants coneguts....com pot ser que ningú s’atreveixi a plantar cara i expulsar del partit, uns elements que el portaran al desastre ??? Un beneit, el pot tenir qualsevol partit, però tenir-lo com referent i amo, ja no succeeix enlloc més.