Joan Roma

MICROPOBLES: MÉS QUE BONES PARAULES. Els darrers anys, he fet un seguiment de les reunions, propostes, tràmits i gestions de l’associació de petits municipis, coneguda amb el nom de Micropobles. Un nom adient, per a diferenciar-lo del que han adoptat en altres indrets, sota la denominació de la España vaciada. Com alcalde, durant vint-i-vuit anys d’un d’aquests pobles de menys de mil habitants, considero molt important associar-se per aconseguir una visibilitat, primer, i canvis profunds, tot seguit. De moment, he de dir , he escoltat bones paraules però he vist pocs fets concrets, com per mostrar una certa satisfacció per la feina feta. I consti que el fins ara president – coordinador, Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i la seva junta, han treballat de valent. El mateix s’espera del qui ha assumit el relleu, Joan Solà, alcalde de Riner. Amb tot, no n’hi ha prou en dir i repetir que els 245 municipis agrupats, suposen el 51% del país, amb només el 3% dels habitants. S’han de constituir en un lobby de pressió tant a nivell de Catalunya, com a nivell de Madrid, si realment volen que les propostes siguin escoltades, i sobretot, resoltes. Vaig plegar en el 2019, fins aleshores m’havia mogut en les comissions de petits municipis de la FMC, o a la Diputació de Barcelona i en el Parlament de Catalunya. No coneixia prou aquesta associació, d’aquí que si tenen clar on volen arribar, hi ha molt per fer i batallar, i no només per equiparar serveis rurals als urbans, sinó per fer viable la pròpia existència d’aquests micropobles. M’explico. Ara mateix, hi ha una carència de 300 secretaris municipals i 200 interventors, a nivell de Catalunya. Portem 44 anys, amb aquest problema, sense que s’hagi resolt, i consti que sense un secretari – interventor, un ajuntament no pot funcionar. La primera exigència, el primer objectiu hauria de comportar que en el termini màxim d’un any, tots els micropobles, disposin d’un secretari – interventor, i un/ administratiu/va, almenys, un dia a la setmana. I alhora disposessin d’un arquitecte i un enginyer, almenys un dia al mes. Un segon objectiu hauria de comportar la modificació de tota l’estructura pressupostària, de manera que es produís una simplificació radical, per a tots els ajuntaments que no superessin el mig milió d’euros anuals, en concepte de pressupost ordinari. No és admissible l’enorme paperassa, per un petit ajuntament com si fos un de mitjà o gran. Un tercer objectiu hauria d’anar dirigit a canvis radicals en les tramitacions urbanístiques i de llicències, dependents de la Generalitat, moltes de les quals poden durar anys, sense tenir en compte les particularitats de cada poble o comarca, amb interpretacions i decisions, diferents sobre el mateix tema, segons territoris. En fi, per qüestió d’espai no puc allargar el gran nombre de temes “pendents” des de fa anys, que compliquen enormement la gestió dels petits municipis. Vaig enviar alguns articles a l’anterior president i espero fer-ho amb el nou, però tinc clar que si no fan valer el seu pes, en els grans temes, recolliran alguns fruits, però no obtindran grans solucions. El copet a l’espatlla i l’afalac és més fàcil, que no pas entomar temes que obliguen a grans i profunds canvis .