Joan Roma

BENVINGUTS AL” PEIX AL COVE”. Durant anys, ERC i Junts x Cat, han renegat de les polítiques de Jordi Pujol, consistents en el “peix al cove”. Es a dir, negociacions, pensades més per a resoldre problemes puntuals, que no pas per solucionar temes històrics.En el Ple de constitució de les Corts Generals, hem vist un ampli desplegament i ús de les polítiques, tant criticades, per part de Junts i ERC. Fins el punt de fer-se la competència per veure qui mostrava més “botí”, o perdó, més peixos i coves , que l’altre. Es una mica penós, veure l’escenografia dels dos partits, emportats per una ferotge competència que han de mostrar en tot lloc i moment. Ho sento, però trobo a faltar maneres i posicionaments, més austers, més sincers i menys infantils. Tant sols copiessin el que fan els bascos, tant PNB com Bildu, ja en sortiríem molt més ben parats. I és que política és pedagogia, i veure i escoltar Gabriel Rufián per una banda, i Míriam Nogueras per una altra, et transporten a escenaris de pati de col.legi en que uns diuen als altres què dolents que son, i quina enveja tenen... En fi, no sé si n’aprendran, però tenen un llarg camí per a recórrer si volen ser presos seriosament. Però, vaja, feta la introducció, mirem-nos els peixos que han aconseguit en els coves respectius: català a les Corts i petició a la UE, a més de dues comissions d’investigació. Molt bé, penso jo que aquestes peticions podien haver-se plantejat i aconseguit en anteriors negociacions, sense necessitat d’apurar i posar suspens a l’elecció de la Mesa del Congrés. Però si això els satisfà, i justifica el retorn a la plena integració en les Corts Generals, benvinguts siguin. Pel que fa el català, no deixa de ser una paradoxa que ara creguin que poden donar-li un gran impuls, quan precisament per culpa del procés, ha tingut un retrocés, com mai havíem vist en tants pocs anys. Fan de bombers, després d’haver actuat com incendiaris. En quan a les comissions per investigar de nou els atemptats del 17 abril, i les escoltes pel sistema Pegasus, crec que s’emportaran una enorme decepció. Convençuts que a tot arreu hi ha operacions secretes, promogudes per les suposades “clavegueres de l’Estat”, es poden trobar en que tot és més planer i menys novel·lista , amb resultats decebedors. Bé, només cal esperar un grapat de mesos per constatar els resultats obtinguts. Pel que fa l’amnistia queda per ser estudiada i veure si hi ha mecanismes per ser posada en pràctica o no. I ja està, enlloc es parla de referèndum d’autodeterminació que semblava ser el punt innegociable. Bé, és cert que els dos partits han deixat clar que la primera tongada d’exigències o de peixos en el cove, ha estat per l’elecció de la Mesa del Congrés. Ara toca iniciar i preparar xarxes, de cara a la investidura de Pedro Sánchez. No voldria posar aigua al vi, però quan es vol posar el llistó massa alt, i no es pensa en les conseqüències, es poden trobar que fer inviable la investidura, comportaria convocar noves eleccions. I unes noves eleccions generals, tal com està el PP i VOX, podrien suposar un clar decantament de resultats cap el PSOE i de rebot a Catalunya, cap el PSC, amb noves incidències de pèrdues de vot per part d’ERC i Junts. Només cal mirar els tres resultats disponibles: Parlament, Municipals i Generals, per constatar l’increment notable del PSC i la davallada, en similars proporcions d’ERC i Junts x Cat. No sé si els convé tornar a les urnes, o mirar de reparar les xarxes de pesca, per tal que “els peixos en el cove” siguin suficients com per no tornar a la mar, durant un bon temps.