Joan Roma

ADEU A UN ALCALDE VALENT – JOSEP TOMÁS MIRAMBELL – FORNER/ PASTISSER. El passat dissabte, 5 d’agost, ens va deixar Josep Tomás i Mirambell, alcalde de Gósol ( 1995 – 2003). Nascut a Josa de Cadí, el 1956. Ha mort als 67 anys. No ha volgut ni tanatori ni cerimònia – funeral de cap tipus. Respectem la seva voluntat, només em permeto dedicar aquest escrit, a la seva memòria. Ens vam conèixer a meitats de l’any 1994, preocupat ell i bona part del poble, per un projecte d’urbanització a la zona de l’antic Castell, per a edificar-hi una mena de poble medieval. Eren temps de grans invents i grans especulacions, cosa que podia malmetre un municipi turístic com Gósol. Ell era forner – pastisser, propietari d’una fleca – pastisseria – cafeteria, situada en un petit carrer, molt a prop de la Plaça Major. Una persona emprenedora, ple d’idees i propostes, que escoltava a la gent i va considerar havia de facilitar l’organització d’una candidatura municipal per evitar aquell projecte. Es així com el vaig anar a visitar i a proposar-li una candidatura del PSC, amb el compromís que estaríem al seu costat per a tot el que fes falta. Ell no pretenia tenir cap protagonisme, simplement coordinar reunions i buscar candidats. Vam fer unes quantes reunions a la Fleca – Cal Moixó, amb una trentena de persones, algunes de les quals simples espectadors, altres disposades a implicar-se, i com sempre, algun espia dels cacics del poble. Finalment en va sortir una candidatura de 5 persones, entre les quals el Josep, però en segon terme. No pretenia liderar ni protagonitzar cap esdeveniment. Arribades les eleccions de maig de 1995, es van presentar dues llistes, la del PSC amb 5 noms i la de CiU amb altres 5. La gent en pot votar 4 com a màxim, i el resultat fou de 3 candidats del PSC i 2 de CiU. Fou així com tinguérem en Josep, el Miquel i la Margarida, de regidors, i entre ells van decidir que fos el Josep qui esdevingués alcalde. CiU es quedà a l’oposició. De forma immediata i malgrat la nul•la experiència en el càrrec, tots tres es van posar a treballar de valent per a revertir, la proposta d’urbanització del Castell, primer, i tot seguit posar ordre en un gran nombre de projectes i obres encallades o mancades d’atenció, durant anys. Hi hagué una explosió d’activitat, anant a buscar subvencions per tot arreu, per a remodelar tota la Casa Consistorial, i amb ella el Museu i l’Escola. També el camí de ronda, la zona esportiva, camins del terme municipal, obres i reformes particulars, posar la primera cabina telefònica pública, organitzar activitats diverses, i un llarg etcètera. Hi havia però, un gran projecte a la vista, que era per nosaltres de vital importància. L’empresa concessionària de Coca Cola Espanya, amb seu a Barcelona, havia mostrat interès en un manantial d’aigua de gran qualitat, situat en un terreny de propietat municipal i que podia ser objecte d’aprofitament de cara a posar una instal•lació per embotellar i vendre l’aigua a nivell global. El manantial de Torrentsenta, era / és de primera qualitat. L’empresa havia estudiat les seves qualitats durant dos anys, i ens va donar els resultats dels anàlisis mineralògics, així com de temperatura, etc. Estaven convençuts de poder-la posar en el mercat, com una de les millors de Catalunya, i d’Espanya. Es així com vam iniciar converses, primer, i negociacions després per aconseguir instal•lar aquesta indústria en el poble. L’empresa va crear la societat Roalba S.A, per a gestionar-la, i va donar d’alta el nom d’Aigua del Cadí. Nom que portaria aquesta aigua, símbol de qualitat i d’alta muntanya. Les negociacions es van anar estrenyent i concretant fins el punt de proposar 3 emplaçaments, i una carretera nova per accedir-hi. Perquè 3 emplaçaments i una connexió nova ? Doncs, per evitar dir on aniria la fàbrica, i evitar especular amb el preu dels terrenys. Així en comptes de parlar amb 1 o 2, hi havia una desena de propietaris, possiblement beneficiaris. I una connexió nova, per evitar que els camions haguessin d’entrar en el nucli urbà. També vam demanar fer una maqueta de l’edifici de 2.000 m2, d’una sola planta amb la teulada plena de vegetació, per encaixar-la en el paisatge i evitar podés afectar el caràcter turístic del poble. Havíem buscat una de les 3 ubicacions, darrere d’una petita muntanya que permetia camuflar-la totalment. Finalment, perquè el poble veiés l’interés i els beneficis que podia aportar una instal•lació com aquesta vam demanar paguessin un parell de festes majors, cosa que van acceptar, sense problemes. Jo mateix havia estat negociant, amb la Comissió d’Urbanisme els possibles emplaçaments de l’edificació i accessos, per estar segur que tot podia anar bé. Hi havia conformitat i garanties de la requalificació de terrenys, i acceptació de l’activitat. Mentrestant, però, en el poble hi havia mala maror. Cada vegada més creixent, portada per alguns dels cacics existents a cada poble i per veïns que simplement no volien l’activitat, fos per enveja, fos per enemistat, fos per anar en contra de l’equip de govern. El cert, és que les relacions es van anar enverinant , fins arribar a extrems inacceptables: anònims, amenaces, males formes, mal rotllo...i boicot a la botiga de l’alcalde. No anar a comprar, era una opció, però sempre n’hi ha de pitjors com anar a comprar pa, fora de Gósol i repartir-lo a 10, 15 o 20 cases, en un poble de 200 habitants. De tot i més van patir els 3 membres de l’equip de govern, i molt especialment l’alcalde. Com més avançaven les negociacions, més s’incrementava la lluita en contra i més es dividia el poble, fins arribar a un punt en que l’alcalde va considerar tallar les negociacions i suspendre el projecte. Tot seguit ell va decidir plegar i no tornar-se a presentar com possible solució a retornar la calma i tranquil•litat al poble. Després va marxar cap a Berga, on va obrir un forn de pa, al Passeig de la Indústria i va deixar la política per sempre més. El mateix van fer els seus regidors, Margarida i Miquel, cremats per vuit anys de treball immens i transformació del poble com fins aleshores no s’havia fet. Aquest és un dels grans fracassos que he viscut en viu i en directe, conscient que Gósol i la comarca van deixar perdre una activitat neta, que convertiria el municipi, en uns dels més rics d’Espanya, per quan tindria un IBI d’un edifici, equivalent al doble de tot el poble. Un IAE, impost d’activitats econòmiques, immens i a més havíem negociat una compensació econòmica d’uns cèntims, per cada m3 d’aigua embotellada. El nom de Gósol hagués recorregut tot el país, amb la seva Aigua del Cadí, i el més important, creava 35 llocs de treball directes i 15 d’indirectes. Es a dir, la gran solució i el gran futur pels pobles de Gósol, Saldes i Vallcebre, tots tres a la Vall del Pedraforca. Cada vegada que hi torno, rebobino els records i penso quants esforços llençats, quan patiment tingut, per evitar un gran projecte. Avui, per aquest motiu, reto homenatge, al valent alcalde de Gósol, durant els anys 1995 a 2003, en la persona de Josep Tomás i Mirambell. Ha estat un honor tenir-te en el nostre partit, com independent, i el mateix puc dir de la Margarida i el Miquel,companys de Consistori. Faig aquest escrit en record d’unes persones i uns fets, perquè quedin en el record i es tingui constància de com de difícil i complicat és exercir els càrrecs de regidor i alcalde, en determinats llocs i determinats moments. Josep Tomás i Mirambell, Alcalde de Gósol ( 1995 – 2003) Descansa en Pau. Berguedà, 7 d’agost de 2023.