Joan Roma

175 ANYS DE LA CONSTITUCIÓ SUÍSSA. Una llarga estada de set anys, a Berna, la capital de Suïssa, em va convertir en una mena de mig suís, convençut de que té un dels millors sistemes polítics del món. Em toca anar-hi cada dos o tres anys, i després de la pausa per la pandèmia, hi he retornat al cap de quatre anys, amb la casualitat de que dintre de pocs dies, es celebraran els 175 anys de l’aprovació de la Constitució de 1848. Concretament, els farà el 12 de setembre. Un sistema curiós, molt ben plantejat i organitzat, autèntic model federal que seria bo de copiar, arreu del món i molt especialment, aquí, a casa nostra. Amb 41.285 km2 té una població de 8,7 milions. Es a dir, una mica més gran que Catalunya, amb un milió d’habitants més. Té 4 idiomes nacionals, 3 dels quals son oficials: alemany, francès, italià. El reto romà, només parlat per un 1%, és nacional,però no oficial. El país està organitzat en 26 cantons i 2.240 municipis. Tots ells amb amplies competències, bon finançament i esplèndida cooperació, com per no tenir conflictes, entre els tres nivells d’administració. Estaria bé promoure i fins i tot finançar estades dels nostres estudiants en administració pública, dret i ciències polítiques, a qualsevulla de les seves universitats. I pels que estudien demografia i territori, res millor que comprovar la inexistència de carreres entre ciutats per esdevenir la més gran, la més poderosa. Berna mateix, que és la capital, no arriba als 135.000 habitants, superada per altres de més projecció econòmica, política o cultural: Zuric, Ginebra, Basilea. S’aposta més per la qualitat de vida, que no pas per la quantitat. Feta aquesta llarga introducció, volia arribar a temes que ara i aquí, estan sobre la taula, amb propostes que no sempre veig ben encaminades. Alguns, ara reclamen, poder fer servir el català en el Parlament europeu. Altres, proposen l’ús de les llengües cooficials en el Congrés i el Senat. Evidentment que és possible. Lògicament també és més complicat i car, però factible, ho és. Només cal mirar l’estructura i funcionament del Palau Federal, per comprovar-ho. Ampliació del sistema autonòmic, per acostar-se al federal. Es pot fer, mitjançant la promulgació de lleis orgàniques, per ampliar o delegar competències estatals, cap a les comunitats autònomes, sense necessitat de modificar la Constitució. Ara i aquí, pensar en tocar la Constitució, és inimaginable, per impossible. Calen dos terços de les cambres legislatives, i això vol dir, entendre’s PSOE i PP. Amb aquest PP, no val la pena ni intentar-ho. Millorar el sistema municipal. Es necessari i, jo diria, urgent després de funcionar amb les mateixes lleis de bases de règim local, durant quaranta anys. Estem en un altre món, amb noves tecnologies, amb noves competències i necessitats que han de gestionar els municipis, en coordinació i cooperació amb les CCAA. S’han de donar les eines adients als ajuntaments perquè ho puguin fer. I s’han de simplificar les administracions. Veure com en un país, només hi ha tres nivells: ajuntaments – cantons – estat, és una joia d’operativitat, rapidesa i austeritat. Aquí tenim, entre mig els consells comarcals, i encara hi volem ficar-hi les vegueries. Impossible si volem ser eficients i austers. També ens hauríem de mirar bé, temes que aquí s’estan complicant, i allà han resolt adequadament. La immersió lingüística és la més eficient, però tenint clar que l’objectiu ha de ser el plurilingüisme, sense excepcions. Això vol dir, organitzar-se perquè tothom domini 3 o 4 idiomes, segons el nivell que decideix acabar estudis. I és així com tots estudien dos o tres idiomes nacionals i un o dos de globals, començant per l’anglès. No voldria acabar donant la sensació d’un paradís a la Terra, perquè totes les societats, tots els països tenen les seves deficiències i contradiccions, però és evident que és un dels millors situats en el concert de les nacions, amb paradoxes com la seva neutralitat i tanmateix, la seva intensa i extensa organització militar. Precisament per fer-la efectiva i permanent. Ho han dit molts savis, de tots els temps. Viatjar, conèixer mon, és una bona manera d’airejar-se i aprendre d’altres , moltes de les coses que a nosaltres ens semblen irresolubles. Ara mateix, alguns temes sobre la taula, de cara a la investidura, es podrien copiar del que han fet en altres latituds.