Joan Roma

VOT ÚTIL VS VOT IRRELLEVANT. Regna tanta confusió i tanta rancúnia entre les entitats i els partits independentistes, que al final no son capaços ni d’explicar què volen anar a fer a Madrid, cas que obtinguin representació parlamentària. Precisament en unes eleccions clares i diàfanes sobre el que ens hi juguem, tots plegats, van ells, i s’endinsen en elucubracions de tota mena, fins el punt de considerar que tant els fa que puguin guanyar uns o altres. Prenen els ciutadans per desinformats o directament per analfabets, políticament parlant, amb aspiracions per l’opció de “quan pitjor, millor”. Es a dir, millor tenir allà un president i un govern totalment adversos, a les justes reivindicacions de Catalunya, per així poder dir que amb Espanya, no hi ha res a fer. Només hi ha una sortida possible: la independència. Aquesta cançoneta ja l’hem sentida tantes vegades que està desgastada i va estar a punt de portar-nos a l’enfrontament civil. Aquest costum, aquesta voluntat d’excloure de Catalunya a dues terceres parts, no permetrem que mai es dugui a terme. Mai. I qui digui que tant li fa tenir en el govern central, uns o altres, demostra no solament mala fe, sinó ganes de ficar-nos en un conflicte de resultats nefastos. Vista la impossibilitat de reconduir aquestes entitats i partits, cap a polítiques positives i de millora de les condicions globals, el que toca és fer una crida al vot útil. El vot que aposta clarament per una continuïtat de les polítiques progressistes, tant a nivell de llibertats, com a nivell de la vida quotidiana. No és teoria, és la pura realitat, que Espanya, ha enfrontat unes de les pitjors crisis a nivell mundial, amb una fermesa i eficàcia que ens han permès sobreviure en condicions molt millors que la majoria de països del nostre entorn. No solament dintre de la UE sinó fins i tot, en terres més llunyanes. Si mirem enrere, veurem tots els obstacles superats, i mirant endavant, constatarem que en queden encara molts per superar. Que governi Pedro Sánchez o Núñez Feijoo , suposa anar per vies radicalment diferents. A cada presentació, a cada entrevista del líder del PP, apareixen no solament ignoràncies immenses sobre temes rellevants, sinó propostes de retrocessos inacceptables. Si a les del PP hi sumem les procedents del seu soci segur: VOX, ja no podem parlar només de retrocessos sinó clarament d’involucions. Tirar enrere, vint, trenta o quaranta anys, en matèries que consideràvem guanyades i superades per sempre més. No, no, la garantia de no tornar enrere, només la tenim si decidim apostar pel vot més útil de tots, el del partit socialista. En aquest sí, podem confiar-hi, simplement perquè hem vist i comprovat els seus efectes , a nivell general i global. Estem superant, els efectes més perversos de la pandèmia i de la guerra, amb objectius clars d’aconseguir reduir diferències i millorar les condicions de tots plegats. I des de Catalunya, encara tenim més raons, per aquesta aposta. Feia anys, molts anys que no teníem un president tant decidit a resoldre conflictes i aconseguir normalitzar relacions. Queda molt per fer, però anem en la bona direcció. Per això, davant la irrellevància dels vots als partits independentistes, res millor que una aposta ferma i decidida pel vot més útil: el del partit socialista.