Joan Roma

SI NO VOLEU QUE ENTREM, SORTIU VOSALTRES. Miracles, en política, els mínims !. Ho dic, a la vista d’un munt de decisions , preses per l’Ajuntament de Barcelona, consistents en limitar l’accés de vehicles fins extrems mai imaginats. Segurament, tots estarem d’acord, en limitar els viatges, i si cal fer-los, deixar el cotxe en algun aparcament i fer ús del transport públic. Molt bé. Però, molts, per no dir clarament, una majoria han o hem d’entrar a Barcelona, amb el vehicle propi perquè no tenim alternativa. O, com a mínim, no tenim una alternativa raonable que no ens faci perdre tot el dia per arribar a la capital. I si tot s’ha posat a la capital, no en tenim cap culpa. Aquí, s’ha criticat molt a Madrid, per la seva centralitat i el seu centralisme, però s’ha obviat que per centralisme, el barceloní. Hem creat comarques, ens hem inventat vegueries, hem recomanat descentralitzacions, però la realitat, pura i dura, és que tot rau a Barcelona capital. I no solament parlo a nivell polític, sinó cultural, hospitalari, museístic, ...Bé, les coses son com son, i no com alguns voldrien. I si això passa, s’ha de facilitar l’accés a tots aquests serveis, i sinó, treure’ls de la capital i portar-los cap a d’altres indrets, amb més facilitats d’accés. Perquè algun dels grans hospitals no pot sortir de Barcelona ? Els més vells, podrien trobar nous emplaçaments i alliberar terreny urbà. I perquè no treure departaments de la Generalitat ? O la seu de grans empreses ? Si mirem i estudiem la mobilitat dels que vivim fora de l’àrea metropolitana, veurem com les entrades a Barcelona son inevitables, en la major part de les vegades. Ens convoquen a la capital per a tota mena d’accions i activitats, a qualsevol hora del dia, amb una enorme complexitat de transport públic com per no poder-lo utilitzar pels qui venim de fora...aleshores?. Doncs, que ens trobem amb constants col•lapses i problemes, a més d’ enormes despeses en combustible i aparcament. Aquesta és la realitat, però hi ha qui no la vol veure o simplement, no en fa cas. No li importa. No ens estranyin, doncs, decisions com la d’escanyar la Via Augusta , per donar pas a nous carrils bici, o produir canvis en altres carrers i vies , indispensables per arribar als principals centres administratius, polítics, sanitaris o culturals. Sembla fet expressament que els de fora tinguem especials dificultats per anar a la capital a resoldre problemes o fer tota mena de gestions. Si no ens hi volen, que surtin ells, i programin la dispersió o concentració en altres llocs, dels principals centres del país. En fi, constatem, una vegada més la contradicció entre el discurs i la realitat. Moltes paraules i moltes propostes, però nul.la coordinació entre administracions per millorar la connectivitat i la mobilitat, en el conjunt del país, però molt especialment en el nucli dur, de la capital. Només canvis en els governs, permetrà trobar solucions, ni que sigui parcials. S’ha canviat ja el de Barcelona, confiem en replantejaments profunds d’alguns decisions preses. En quan a la Generalitat, haurem d’esperar a tenir-hi algú que realment posi ordre a nivell metropolità.