Joan Roma

LA RÀBIA DE GABRIEL RUFIAN. Poques vegades he vist tanta rancúnia i odi, en una entrevista com la que vaig escoltar a RNE1, el passat dimarts dia 27 a les 9.30 matí. L’entrevistador feia les típiques entrevistes, preelectorals, als caps de llista de les eleccions generals. Aquest dia, tocava fer-la a Gabriel Rufián, en tant que cap de llista d’ERC. De seguida es va veure, pel to i el contingut, la ràbia i l’odi , acumulats en les darreres setmanes o mesos. Suposo que els resultats obtinguts, a nivell de Catalunya, i els personals, a Santa Coloma de Gramenet, li van fer sortir bilis pels quatre costats. No em centraré en els anàlisis a nivell d’Espanya, perquè les contradiccions han estat ressaltades per múltiples mitjans de comunicació. Voler imposar majors exigències a la possible reelecció de Pedro Sánchez, i alhora voler parar a VOX, no semblen gaire compatibles. En fi, allà ell i el seu partit. El que em va sobtar és la rancúnia, fins i tot l’odi, envers els resultats a Santa Coloma. Gosar dir que el PSOE ( mai va parlar del PSC) a Santa Coloma, guanya “manu militari”, o que és inacceptable que un partit com aquest pugui governar un municipi durant 32 anys, suposa transgredir totes els fronteres, de la decència política. Del respecte envers els ciutadans que lliurament voten el que els sembla millor. Com pot ser que un representant polític, pugui acusar un partit de guanyar les eleccions ???Com pot ser que acusi tota la ciutadania d’estar sotmesos a un dictat “manu militari” ??? Com pot voler fer política en una ciutat, a la qual menysprea ??? Bé, va dir que pensava exercir de regidor – portaveu del grup municipal, i que deixava clar que no volia cobrar de dos llocs. De fet, la llei no ho permet, de manera que s’ho podia estalviar. I així va acabar una entrevista que qui tingui ganes d’escoltar-la sencera, la pot recuperar. Veurà en quins termes s’expressa. No em sorprenen les reaccions d’un personatge que en altres latituds no hauria arribat a ostentar el càrrec de portaveu de grup parlamentari. Massa histriònic, amb l’ego pujat de to i amb unes formes ben poc modèliques en una cambra parlamentària. Veurem els resultats del 23 J, però crec que bona part de la rancúnia, li ve dels pronòstics que apareixen en els diversos mitjans de comunicació. En tots els pronòstics, ERC té una forta baixada, en vots i escons. Recordem que a les de 2019, va ser el partit guanyador ( molt a tocar del PSC) amb 13 escons i 869.934 vots. Les darreres enquestes donen una baixada molt forta, en vots i escons, com per passar de primer força a tercera. Mostrar aquestes formes, no crec li faci guanyar simpaties ni vots, però deixen clar el nerviosisme i el tipus de campanya que està disposat a emprendre. Aviat en veurem els resultats concrets.