Joan Roma

EL PSC GUANYA I SUMA MÉS VOTS QUE ELS 3 PARTITS INDEPENDENTISTES. Els resultats d’aquestes generals venen a revalidar l’objectiu del PSC, de deixar clara la voluntat dels catalans de girar pàgina del procés. Es poden fer moltes lectures però el cert és que si l’any 2019, els independentistes van obtenir 1,6 milions de vots ( 42%), en aquestes s’han quedat per sota del milió. Concretament han sumat 920.000, un 27%. La pèrdua és estrepitosa, fins el punt que el PSC guanya en més municipis que ERC i Junts, sumats. El resultat final en nombre de diputats deixa clara la decisió dels catalans. El PSC guanya 19 diputats sobre 48. ERC en perd 6, Junts en perd 1, i la CUP perd els 2 que tenia. En total, doncs, 9 diputats menys. Però, atenció als resultats del Senat,del qual en parlem poc, però no deixa de ser important. En aquest cas, els resultats son demolidors per a la resta de partits. El PSC guanya 12 dels 16 en disputa. Es a dir, guanya tots els que podia guanyar. Se n’elegeixen 4 per província, però els votants només poden donar 3 vots, de manera que el PSC els ha obtingut tots, i només n’han quedat 3 per a ERC i 1 per a Junts. Voldria remarcar l’ordre dels partits, per vots obtinguts. Aquí tenim alguna sorpresa inesperada com que el PP n’ha obtingut més que ERC, tot i que en diputats ERC en té 1 més. L’ordre final queda així: PSC – Sumar – PP – ERC – Junts – VOX. Hi ha moltes altres xifres, percentatges i distribucions territorials, però les que dono, extretes de diferents mitjans de comunicació son suficients per avaluar i valorar la bona feina feta pel PSC, i lògicament, pel PSOE , els nostres cosins – germans, des de la fundació. La bona feina feta, l’esforç conjunt, i el lideratge atrevit i sense topall de Pedro Sánchez, ha fet possible uns resultats que permeten reeditar govern progressista. No en tinc cap dubte, tot i el munt de dificultats i reptes, per endavant. El pas dels dies, i l’estudi calmat de resultats, han de portar tots els partits a ser conscients del que ens hi juguem. Pel que fa els partits independentistes, han de constatar que el cicle de rauxa, ha de donar pas, a un cicle de seny. Escoltar durant la campanya, preus a demanar, boicots a la governabilitat, exigència de qüestions impossibles, podien alimentar el cervell d’il•luminats i fanàtics, però al final la realitat sempre s’acaba imposant. Ara, els toca reflexionar i meditar on son i perquè son on son. Els catalans estem farts d’enganys, embats inútils, enfrontaments , pèrdues d’empreses i competitivitat, i tenir per terra l’immens prestigi, guanyat amb llargs anys de lluites. Son les terceres eleccions seguides que el PSC guanya. Anem cap a les europees de juny, en les millors condicions, com per revalidar resultats i posar-nos en la millor posició, en la graella de sortida per a les del Parlament de Catalunya, on el gran objectiu de tenir bons resultats i tenir Salvador Illa de president, és més que factible. A tots ens toca, posar-hi l’esforç per aconseguir-ho.