Joan Roma

DE VISITA, AL MONESTIR DE ST JOAN DE LES ABADESSES. Des de fa anys, aprofito els mesos d’estiu per anar a visitar monuments, llocs o espais, d’una llista mental que es va ampliant en funció de diverses variables. Ser pensionista, però tanmateix actiu en treballs voluntaris múltiples, obliga compaginar viatges amb la feina compromesa. Tenia a la llista, des de feia anys, el desig d’una visita guiada al Monestir de Sant Joan de les Abadesses. L’havia visitat en un parell d’ocasions anteriors, però tot sol, amb un simple repàs a la Viquipèdia. Un monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) mereix una visita pausada, ben explicada i ben detallada. Finalment, he vist acomplert el meu desig, en la visita feta el passat dissabte 24 de juny. A més, el dia del meu sant. La visita començà a les 11.30, prèvia inscripció i pagament de l’entrada (7.80 E) per un jubilat. Ens vam agrupar una colla d’una desena de persones, per seguir i escoltar les explicacions del guia: Víctor (Alt Ter ). A peu de carrer, un repàs de la nostra història més antiga, cosa que permet fer-nos una idea del perquè i el com neix un monestir, destinat a monges, en el llunyà any 887, i que sigui Emma, la filla dels comtes de Barcelona: Guifré i Guinedilda, la primera de les abadesses. Sobta trobar en un poble, un Monestir de les dimensions, riquesa i varietat d’estils, com aquest. Realment aconsello als qui no l’hagueu visitat, a fer-ho i sobretot de la mà d’un guia perquè us descobreixi una part important de la nostra història, resumida en una hora i mitja. En aquest temps, ens farem a l’idea de la vida monàstica en el primer monestir per a monges, des del 887 fins el 945. I , després que continués com monestir de monjos, uns quants segles més. No reproduiré ara i aquí, les llargues i detallades explicacions de la vida interna i externa, però val la pena seguir la vida dels territoris, del voltant, les guerres i canvis de bàndol, propis de terres de conquesta, i les dependències i intromissions de família, bisbes i Papes, en un Monestir, ben dotat com per superar les dificultats de cada moment. El que més impressiona és passar d’unes dependències a unes altres i comprovar l’enorme treball arquitectònic, fruit d’anys de construcció, o de reconstrucció quan el terratrèmol de 1428. Tots els que vivim en aquesta comarca i comarques veïnes hem pogut constatar els danys produïts, en múltiples monuments. Alguns ja no es varen recuperar, altres, per sort, van reviure amb alguns canvis notables, en funció dels donants i promotors. Obligada visita, amb acurada explicació, a l’ Absis central amb un Davallament , tallat el 1250 autèntic conjunt de primer ordre, a nivell nacional i internacional. Una mostra pràcticament única d’art romànic, amb un grapat d’anècdotes sobre la seva existència i supervivència. I cal anar aixecant el cap per comprovar l’enormitat de la construcció, amb preguntes de com era possible costejar unes obres com aquestes. Per cert, unes obres, malmeses i tanmateix restaurades pels grans arquitectes catalans del segle passat, que hi van esmerçar recursos i tècniques com per deixar-lo en les magnífiques condicions en que el podem veure. Després de tot el recorregut, acabes satisfet de la decisió presa, amb ganes d’animar coneguts, amics, companys, i gent en general a que aprofitin les visites guiades per aprendre, mirar i admirar un dels monuments de primer ordre del país. Fa anys, vaig fer una ruta de romànic aragonès, després una per la Vall d’Aran, i ara la faig per aquí, i m’ha estat molt grat veure que el guiatge professional , es correspon amb la qualitat del monument. Felicitats !!!