Joan Roma

DE VICTÒRIES I ALTRES ÈXITS. Els qui som afeccionats a la ciència ficció, tenim més fàcil d’entendre les persones i col•lectius que viuen en una altra dimensió. Poden instal•lar-se en una realitat paral•lela que poc o res té a veure amb la vida real. La de cada dia, en un lloc i moment precís. Aquesta és la sensació que em causen les entitats independentistes ( ANC i Omnium) així com els partits que es declaren seguidors del procés, tot i que cadascun va pel seu cantó i interpreta embats i mandats, a la seva peculiar manera. En escrits, entrevistes i mítings, es van repetint missatges de grans èxits obtinguts a l’estranger, per part de personatges, àmbits i sectors, suposadament molt influents que han acceptat els principis de l’independentisme i han dictaminat que res del que va impulsar, tenia cap vessant il•legal. Simple exercici dels drets democràtics, trepitjats i vulnerats pel govern central, fent ús i abús de la Justícia, trencant el principi de separació de poders. Quan se’ls demana si un sol país, una sola organització internacional, va reconèixer el suposat “mandat de l’1-O”, fugen cap explicacions recargolades sobre comitès i subcomitès, que no sabem ben bé a qui o a què corresponen, i ja està. El post procés es va omplint de nombrosos recolzaments, que es faran servir, quan arribi el “nou momentum”. En aquest univers paral•lel, queden pocs mitjans de comunicació seriosos que donin pàbul a tantes versions i tergiversacions. La gent se n’ha cansat, i ja no rendeix, insistir en embats, batalles i curses cap el no res. Queda encara un darrer reducte, en un dels mitjans de la CCMA ( Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) que manté obertes les portes a tot aquest sector. Es tracta del canal Més 324, conduit per Xavier Graset, on s’hi poden veure , cada dos per tres, tots els fugitius i els seus advocats, entrevistats per a qualsevol futilesa. També s’ha envoltat de tertulians, amics, parents i companys de viatge, amb unes poques excepcions per no quedar tant al descobert. Allà podem escoltar tota mena de diatribes contra el govern central, el poder judicial, i per descomptat tota mena de conxorxes, especulacions, persecucions, investigacions i resolucions que denoten la secular submissió de Catalunya, als interessos i voluntats d’Espanya. Pels qui vam deixar els canals de la “Corpo” vuit o deu anys enrere, tenim ocasió de fer zàping per veure com continuen les coses, i constatar la venda com a èxits, d’autèntiques rebolcades jurídiques i polítiques de l’independentisme. Allà, es pot tergiversar tot el que es mou, fins extrems grotescos, i fer els possibles per vendre una imatge d’Espanya, el més modificada possible, ni que sigui amb temes inventats. Durant mesos i anys, s’han ridiculitzat totes les decisions judicials, procedents del Tribunal Suprem o d’altres nivells, venent falta de preparació o coneixement de la realitat europea. Res del que feien era seriós, i en canvi, tot el que preparaven i duien a terme els fugitius, era digne d’elogi, puix expressava la més genuïna astúcia catalana. De tants èxits i tantes victòries, s’havien imaginat estar en una Catalunya, transportada als llimbs, desconnectada d’Espanya i oferint un exemple de com és i com s’està en un paradís imaginari. Qui serà el valent que ara els expliqui que en la Catalunya real, en l’Espanya de cada dia, en la UE vigent, les coses han anat diferent de com ells les havien imaginat i explicat ? Costarà fer-los sortir de la seva dimensió. !