Joan Roma

POT UN FRACASSAT, ENCAPÇALAR UNA CANDIDATURA ? Al llarg dels meus quaranta- quatre anys de vida política activa, he vist fracassar molts polítics, alguns dels quals, han sabut retirar-se a temps, i en canvi, d’altres, han volgut mantenir-se al capdavant, considerant ser imprescindibles i interpretant que qui s’havia equivocat, era la gent, i no pas ells. Els egos, juguen males passades i si no hi ha un partit fort al darrere, es poden convertir en un greu problemes, per a tots. Ara mateix penso en la realitat d’ERC, que acaba de perdre més de 300.000 vots, i ningú ha presentat la seva dimissió. Cap alt càrrec, cap dirigent del partit, es considera interpel•lat per una derrota tant àmplia com la patida. No solament això, sinó que personatges com Ernest Maragall no ho aprofita per jubilar-se, no, no, es considera imprescindible i ha de portar la nau, ni que sigui per estavellar-se contra les roques. Es cert que en públic ningú ha qüestionat haver anat de cap de llista, tot i que molts ho consideraven un risc. Però, en un partit com ERC, millor no discrepar públicament i reservar les crítiques per l’àmbit privat. No acaben aquí els despropòsits perquè convocades les generals, el president Oriol Junqueras, decideix tot sol, que Gabriel Rufián ha de repetir de cap de llista per Barcelona. I ja està, visca la democràcia interna !!! No cal reunir executiva, ni consell nacional i encara menys l’assemblea general. Qui mana, mana, i decreta una decisió com aquesta, en un moment molt delicat. No solament perquè el candidat ha de gestionar una derrota nacional, sinó perquè ell mateix ha sofert una sotragada d’àmplies dimensions. Presentar-se de cap de llista a Santa Coloma de Gramenet, sense fer-hi vida, així de cop i volta, pensant que les aparicions a televisió faran la feina, és molt poc professional. Vaja, molt poc coneixedor del que és la política municipal. Els resultats han estat un desastre perquè més aviat ha captat algun vot dels comuns, sense ni tant sols rascar la majoria absoluta del PSC. I ara què farà ? Agafarà la credencial i començarà a picar pedra, o ho deixarà córrer ? No el veig en absolut, compaginant feina en el Congrés amb la de l’ajuntament. Nou frau electoral als ciutadans. Però bé, em pregunto, pot un fracassat, encapçalar una candidatura ? Depèn. Si qui ha fracassat, accepta la derrota i es posa a treballar de valent per a recuperar el prestigi perdut, té tota la lògica i pot tenir èxit després. Hi ha múltiples exemples de fracassos temporals que han donat pas a èxits notables. Però, sempre, picant pedra entre mig. Ara parlem de Santa Coloma. Si Rufián decidís no anar al Congrés, prendre possessió del càrrec de regidor, anar a comissions i plens, amb una alta preparació i ambició, potser en uns anys podria millorar resultats, i al final tenir èxit, però sempre amb un dur treball pel davant. No li veig, en absolut. Farda més, anar a Madrid, sortir dia sí, dia també per algun mitjà de comunicació, portar un bon tren de vida, i considerar-se home important, que no pas fer de manobra de la política en un municipi de la província de Barcelona. Es així com els partits perden credibilitat i prestigi. Es així com alguns polítics entomen els seus fracassos, sense aprendre res d’important. Ja s’ho farà i ja s’ho faran els d’ERC, però van directes a un nou fracàs. Es més que probable que baixin resultats, de forma estrepitosa. En parlem d’aquí un parell de mesos.