Joan Roma

FINS QUAN FARAN EL RIDÍCUL ??? Entendria els moviments, excuses, acusacions i justificacions de les entitats independentistes, si parléssim d’organitzacions infantils o juvenils, però mai per part d’adults. Semblaria que el sentit del ridícul els frenaria en bona part de les accions que duen a terme. Doncs, no. Cap sentit del ridícul. Poden dir i fer coses increïbles a ulls de persones amb un mínim de coneixements i seriositat. Portem anys amb les mateixes excuses i acusacions. Segons ells son perseguits per tots els jutges d’Espanya i part de l’estranger. I no sé com s’ho fan, però cada dos o tres mesos ens diuen que han guanyat no sé quants casos, però els veiem en el mateix lloc, i repetint les mateixes acusacions. Aleshores ??? Avancen cap algun lloc, o resten immòbils ??? I resulta xocant negar la realitat. Agafem el cas Laura Borrás, com exemple i veurem com els més fanàtics, no accepten de cap manera que cometés alguna irregularitat. No, no, li tenen mania i per tant no hi hagué cap delicte. Es igual tot el que va aparèixer en el judici, amb contractacions il·legals, al costat de falsedat documental. Tot és una conxorxa per fer-la fora del Parlament. En fi, res a fer, perquè els fanàtics ni veuen, ni senten ni llegeixen. Parlen d’exiliats quan en realitat son fugitius de la justícia que a més viuen a cos de rei, amb uns sous d’escàndol, defensa jurídica pagada, i altres prebendes que no sabem. Tot per mantenir la ficció que son perseguits de forma injusta per l’Estat espanyol. No volen tornar perquè esdevindrien notícia un dia, i passarien a la història. No, no, volen ser presents i fer creure que son valents, lluitant contra gegants. En fi, què hi farem ? Pel que fa els partits independentistes, ja no saben què més fer, per evitar ser acusats de traïdors a la causa. Tots son molt valents de paraula, però cap incompleix la llei. En la darrera campanya electoral no hem vist cap desobediència a cap de les Juntes Electorals. Els hi han dit de treure tota mena de símbols de cases consistorials, edificis diversos, llocs públics, ets, i ho han fet amb una rapidesa mai vista. Deien també que no pagarien impostos a la hisenda espanyola, però no tenim noticia de cap exemple en concret. Es a dir, anuncien embats que ningú agafa i ningú compleix, de manera que son simples anuncis, buits d’efectes secundaris. Promeses de cara a la galeria que fa veure que se les creu. Es a dir, comèdia per totes les parts. I sí, en algun poble, han fet pacte ERC i Junts, fins i tot amb la CUP, per complir amb el ritual, sense cap convicció ni entusiasme. No sabem quan duraran aquests pactes perquè en realitat no es poden veure, i encara menys treballar plegats. En resum, volen reviure un moribund, i ho fan pensant en que queda un gruix d’il·luminats que creuen possible la independència. Ja aniran veient la realitat. La autèntica realitat no la que alguns tenen en somnis. Mentrestant, siguem comprensius i apiadem-nos de tants protagonistes del ridícul més tronat.