Joan Roma

EL PREOCUPANT PANORAMA LINGÜÍSTIC. Portem mesos, i alguns, anys, polemitzant sobre si som un país d’una sola llengua, de dues, o volem dominar tres idiomes essencials: català, castellà i anglès. Puc dir alt i clar que no estem enlloc perquè l’ensenyament dels idiomes, a casa nostra, és un autèntic desastre. He pogut parlar amb nombrosos alumnes de batxillerat, de diferents llocs i comarques, i la meva conclusió és que no anem bé. Més ben dit, a nivell d’aprenentatge i domini d’idiomes estem molt lluny d’on hauríem de ser. I el més preocupant: ningú preveu ni fa res d’important, per a canviar la situació. Els alumnes acaben estudis d’institut, sense el domini, de cap de les tres bàsiques. Trobo increïble, la passivitat, i el conformisme en la situació, malgrat demostra que ningú compleix les seves obligacions. Ni l’Estat en la supervisió i control dels nivells educatius, ni la Generalitat, com administració responsable directa de les competències en ensenyament, ni la comunitat educativa, que va fent com si tot anés per bon camí, ni els pares i mares que haurien de vetllar perquè els fills, surtin amb els nivells i competències desitjades. Tots contents, o simplement tots resignats amb la realitat, malgrat aquesta realitat ens demostri el fracàs rotund dels objectius. Per a posar les coses en el seu lloc, aniria bé que cadascun dels estimats lectors / lectores, faci una prova amb qui tingui més a mà. Agafi un noi / una noia, sortits de l’Institut, i provi de parlar-hi entre 10 i 15 minuts, en un dels idiomes que no sigui la seva llengua materna. Per entendre’ns, prengui una beguda amb un castellà – parlant, i mantingui una conversa, en català, durant un quart d’hora. Després, faci el mateix amb un català – parlant, i conversi un quart d’hora, en castellà. Finalment, amb tots dos mantingui una conversa en anglès, a veure fins on arriba. Acabada aquesta experiència, en prova una altra d’encara més concloent. Amb aquests dos alumnes, els hi proposa fer un article, un escrit, una carta, sobre qualsevol tema, com per omplir un parell de pàgines. Un en català, un altre en castellà i finalment el darrer en anglès. A continuació, els corregeix, a nivell ortogràfic, lingüístic i d’estil. Estic convençut que sortirà amb els pèls de punta d’aquesta experiència. Perquè no anem bé ? Perquè no tenim prou clar ni la importància del domini de tres idiomes, ni el futur que això suposarà pels alumnes, a l’hora de trobar feina, o poder sortir a buscar-ne. A Catalunya, tenim la sort de poder dominar els dos idiomes comuns: català i castellà. Un d’ells, un dels més rellevants del món, amb més de cinc-cents milions d’usuaris que el tenen com a primera o segona llengua. I n’hi podem afegir altres tants, si dominem l’anglès. Amb aquests tres podem anar pel món, amb enormes facilitats d’entesa i treball. I arribats al punt de dominar-ne tres, res impedeix afegir-hi un quart, a triar. Ens podem decantar pel francès, l’alemany, el rus, xinès o japonès...Cadascun que afegim ens amplia les oportunitats d’ocupació, arreu del món. I que ningú pateixi, perquè tenim el cervell preparat per sumar idiomes sense que res peti. Al contrari, està més que demostrat que ser políglota, augmenta les capacitats en altres matèries. Aleshores, perquè la passivitat, el conformisme, respecte a com funciona el nostre sistema educatiu ? Només es pot entendre, per passotisme, ignorància i deixadesa en les funcions educatives. Algú haurà d’entomar responsabilitats i actuar en conseqüència. I ningú s’equivoqui. Per a dominar una llengua, no n’hi ha prou a fer un parell o tres d’hores a la setmana. Ha de servir per impartir alguna matèria essencial. Tenir-la per habitual i constant en una o dues assignatures bàsiques. Només així les dominarem. Deixem-nos, doncs, de percentatges concrets i anem per feina.