Joan Roma

DE CONSELLS A MANCOMUNITATS. A poques setmanes de la constitució dels nous consells comarcals, sorgits de les eleccions municipals del 28 de maig, constatem l’esgotament de la formula, creada l’any 1987, amb uns criteris que poc tenien a veure amb la realitat d’avui dia. Es tardi més o menys, queda clar que s’han de modificar radicalment, si volem que tinguin una vida útil. Ara, son una barreja de mancomunitats, gestories, coordinadors d’alguns serveis, promotors d’accions i actuacions supramunicipals, ...Moltes coses, però poc clares, poc definides i molt poc finançades. Les seves competències son més per delegació que no pas per creació pròpia. A més, tenen un defecte d’origen com és que bona part dels municipis de la comarca no tenen representació directe. La representació la donen els resultats de les municipals amb una formula que barreja els vots obtinguts, i la xifra de regidors, de manera que en resulta un petit parlament, on pot haver-hi tres o quatre d’un mateix municipi, i cap, en molts d’altres. Poso algun exemple pels qui no saben com va la cosa. El Berguedà consta de 31 municipis. El seu consell comarcal està format per 19 membres. Queda clar que almenys 12 municipis no tindran cap representant. Però, és pitjor, perquè pot haver-hi 5 o 6 de la capital, i al final una vintena de municipis no en tingui cap. Amb més o menys similituds passa a totes les comarques, encara que el Bages, Anoia, Osona, tinguin 33 membres. Es igual, molts pobles no hi son representats. Aleshores, com prendre decisions que afecten a tots els municipis, sense ser-hi presents ? Abans es considerava que ja els representava el seu partit. Però, i els que no tenen partit ? O els dels partits petits que no han obtingut representació ? Doncs, es va crear una altra formula per mirar de que tots se sentin implicats: el Consell d’Alcaldies. Molt bé, cada dos o tres mesos es fa una convocatòria que en molts llocs és simplement informativa, i en altres, mig i mig. Es a dir, es porten temes a informació i altres per debatre i votar, però qui realment governa, és el consell comarcal, no el consell d’alcaldies. Si hi ha discrepàncies entre un i altre, malament per a tots. En fi, quan s’han de fer invents, fatal. Aquesta barreja de representació per partits, amb la de presencia directa de tots els ajuntaments, no acaba de funcionar enlloc. A més ,és feixuc, convocar els dos ens perquè n’hi ha que son en els dos, i altres que els costa anar a llocs on no es té clar què es vol debatre i votar. Amb un govern viu i actiu a la Generalitat, s’estaria dissenyant una nova ordenació territorial de Catalunya, prenent com base de les polítiques territorials, les mancomunitats. Organismes destinats a gestionar serveis supramunicipals, amb presència de tots els ajuntaments associats, amb vot ponderat, en funció dels habitants. Deixar que adaptin els límits comarcals, per fer-les operatives i eficients. No anar cap aquí, suposa un mandat més de política vegetativa, ineficient i poc representativa. Caldria preparar el camí per sortir d’aquest bucle.