Joan Roma

BLANQUEJATS I RESPLENDENTS. Queden encara, uns pocs fanàtics del procés que no s’han adonat del rotund fracàs, obtingut. Viuen aplegats a l’entorn del que queda de l’ ANC i Òmnium, i pretenen imposar el que els era habitual en plena batalla, anys enrere. Lluiten contra molins de vent, creient que son agents de la pèrfida Espanya, culpable de tots els mals reals o inventats. En aquesta lluita, tenen una especial aversió als qui es van mantenir fidels a la democràcia, molt especialment, els socialistes. A ells culpen de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, una aplicació que consideren causa de tots els mals que pateix la subjugada Catalunya, que ells pretenen alliberar amb valentes accions, en tot lloc i moment. Son ells, els que van promoure la signatura d’històrics documents, exigint a totes les candidatures independentistes que mai dels mai, pactarien amb algun d’aquests partits, i molt especialment amb els socialistes. Dies després de l’anunci de la convocatòria d’eleccions del 28 de maig, van redactar el document, i tant bon punt es van publicar les llistes, recorrien pobles i ciutats, a la recerca de tots els caps de llista, per fer-los signar, aquest compromís, aquest pacte, aquest jurament d’absoluta i total fidelitat als principis de l’ independentisme. No saben, no recorden, no volen admetre que els juraments, promeses, compromisos, signatures de qualsevol independentista, no tenen cap valor real. Tots van trencar la paraula donada, el jurament fet quan els va convenir, per caprici o per mostrar la seva valentia verbal. Ja no ho recorden ? Es així, com arribem a l’etapa post electoral. La dels dies després del 28 de maig, i comencen a veure el degotall d’acords i pactes que trenquen les promeses, compromisos i juraments fets. Es produeix un caos total, a tot el país, en matèria de pactes, de manera que ERC, Junts i fins i tot la CUP, se’n van a la caça del millor soci de govern que des de temps immemorials, resulta ser el partit socialista. Està més que comprovada la seriositat, la preparació i formació dels alcaldes i regidors socialistes, com per ser els millors companys de viatge, en matèria d’acords i pactes de govern o fins i tot d’oposició. Es així, com n’ha sortit blanquejat i resplendent, una vegada més. Estorats, els nostres comissaris de mantenir la puresa independentista, veuen com cauen totes les barreres i els partits independentistes es comporten com si els temps fossin normals. Com pot ser tant poca valentia ? Com pot ser tant poca consciència ? Rabiosos, fan crides per parar tanta disbauxa, fins i tot organitzen concentracions, amb una desena de seguidors. No, no, res a fer, se’ls ha escapat la gran oportunitat....hauran de confiar en una altra ocasió. I sí, és així ,com encara hi ha un reduït reducte d’il•luminats i fanàtics que pretenen portar el país enrere, quan la immensa majoria vol tirar endavant. De totes les lluites, sempre queden uns pocs des ubicats. Què hi farem ? Algun dia veuran la llum....de la realitat.