Joan Roma

ATENCIÓ A RIPOLL- PODRIA SORTIR MALAMENT. Per proximitat geogràfica i personal, he seguit les vicissituds de Ripoll, al llarg dels 44 anys de democràcia municipal. La gestió, la bona gestió , política i econòmica, ha anat baixant de nivell, a mesura que els anys queien del calendari. No és l’únic lloc, però , ara, toca parlar d’una capital de comarca, enfrontada a un dels grans reptes de present i futur. Què fer amb els resultats a la mà ? Pels no coneixedors de la situació, només recordar que el Consistori està format per 17 membres, i que en els darrers anys, ha tingut alcalde Convergent / Junts. Els resultats de les municipals del 28 de maig, han trastocat el mapa, fins el punt de quedar en primer lloc, Aliança Catalana, amb 6 regidors, seguida de Junts amb 3, ERC també amb 3, PSC amb 2, CUP també amb 2, i finalment 1 independent. Queda clar que la majoria absoluta, se situa en els 9 regidors. La sotragada soferta pels partits, dits tradicionals, ha estat enorme fins el punt de passar a primer lloc, Aliança Catalana, una formació clarament d’ultra dreta, amb Silvia Orriols, al capdavant. He de dir que feia temps s’anunciava una pujada espectacular, si bé tots esperàvem quedés molt per sota, dels resultats obtinguts. Però, la realitat és la realitat, i ara surten veus per tot arreu, reclamant establir un “cordó sanitari” al primer grup, i formar un equip de govern, amb la resta de grups municipals. Bé, tampoc ben bé així. Davant els resultats obtinguts, el grup de Junts, ha manifestat no sentir-se legitimat per conformar govern. La resta de grups : ERC – PSC – CUP, proposen tirar endavant un tripartit d’esquerres, amb el beneplàcit de Junts que li donaria suport extern. Si sumem els tres grups, veiem que arriben només a 7 regidors. En falten 2 per a la majoria absoluta. Farien falta els 3 de Junts, o sumar-hi també 1 independent, no fonamental, però prou preparat com per donar un cop de mà. Pot funcionar aquesta proposta ? Ho sento, però no sóc gaire optimista, per no dir, altra cosa. I, encara més si hi sumem Junts. Em temo molt que si l’experiment surt malament, acabi reforçant de manera notable, els futurs resultats d’Aliança Catalana, fins el punt de donar-li majoria absoluta a les municipals de 2027. Molta gent de Ripoll, està decebuda, amoïnada, o directament emprenyada. I no és d’ara. Porta ja uns quants anys, en aquesta situació, i el cordó sanitari exercit sobre Silvia Orriols en aquests darrers 4 anys, només han fet que reforçar-la. Fer-la créixer fins arribar als 6 regidors, i jo diria que no ha tocat sostre. Si l’alternativa que es posa al davant, no és molt potent, molt ben trobada i encaixada, donarà peu a divergències constants, poca eficàcia i agilitat en l’acció de govern, alimentant, encara més el malestar general. Qui ostentarà l’alcaldia ? Qui assumirà les principals àrees de govern ? Qui emprendrà canvis substancials per a recuperar la confiança perduda? A dia d’avui parlem de 7 regidors sobre 17, amb acords externs amb el grup de Junts i el grup de Joaquim Colomer. Massa precarietat per a tanta necessitat. Els qui hem governat coneixem la importància de disposar d’una clara majoria per assegurar l’acció de govern. Pensar que els pactes externs, hi seran sempre i a tot hora, és somiar truites. En poc temps, pot instal·lar-se la precarietat, la inseguretat i la ineficàcia. De qui serà responsabilitat ? Dels 3 partits del govern, i qui pot capitalitzar aquesta inestabilitat ? El grup d’oposició que actuarà amb una eficàcia més que provada. Què fer, doncs ? Es dur, reconèixer la realitat, però si un gran nombre de ripollesos han optat per aquesta força política, potser seria pedagògic que es fes càrrec del govern, i demostrés amb fets, què vol fer i com ho vol fer. Tenir 6 regidors sobre 17, permetria evitar accions i decisions que trenquessin la legalitat. D’aquesta banda, hi hauria 11 regidors, disposats sempre a fer valer la legalitat vigent. Potser també, sortirien a la llum, les mentides i falsedats, fetes servir durant anys, i molt especialment en la campanya electoral. El bany de realisme permetria posar en evidència les capacitats de govern i de modificació de la realitat. I, finalment, la ciutadania podria veure de primera mà, les contradiccions i febleses d’una força política, molt valenta i contundent, a l’oposició, però amb peus de fang, en el govern. La decisió no és fàcil, però em temo molt que tirar endavant un govern minoritari, pot acabar reforçant el grup vencedor de les eleccions. I si això passa, ens podem trobar, d’aquí 4 anys que ho faci amb majoria absoluta. Aleshores no tindrem la capacitat per frenar, modificar o aturar moltes de les accions i actuacions que duguin a terme. Difícil elecció, però en política, res és senzill.