Joan Roma

SOLUCIÓ PER A TV3. Des dels inicis del procés independentista, vaig decidir prescindir de TV3, Canal 324, Catalunya Radio, i qualsevol medi proper a tots ells. Només faig zapping per a comprovar que tot segueix més o menys igual que sempre. Quan tornaré a fer-los meus ? No en tinc ni idea, però la cosa va per llarg, a la vista dels pocs canvis fets. No hi ha perdó possible per a uns mitjans públics, que amb diner públic, han actuat en connivència amb entitats i partits independentistes per anar clarament en contra d’una majoria del poble català. Vull rebatre la idea d’una inventada majoria independentista. Ni existeix, ni ha existit mai. En cap votació, en cap consulta, en cap elecció de qualsevol nivell, mai els partits independentistes han superat el 40% del cens electoral. No s’hi val a dir que qui no va a votar, no compta, i per tant queda fora del país, de l’existència. Aquest és un frau democràtic de primer ordre que ha estat a la base de conceptes, dits i repetits, com si fossin veritat revelada. Aquests que això afirmen, només haurien de pensar en que si en algun moment s’hagués volgut imposar aquesta suposada majoria independentista, al conjunt del país, hi hagués hagut una mobilització sense precedents, preludi d’un enfrontament civil. No es va produir pel fracàs del procés, i per la intervenció de l’Estat, en defensa de la Constitució i l’Estatut. Però, tornant al principi, quan hi ha un element negatiu, que produeix danys a la societat, s’han d’estudiar les vies per frenar-lo i desactivar-lo. La via més directa i contundent, és la que practico personalment des de fa deu anys. Desconnexió total i absoluta, de tots els programes, fins i tot de documentals i pel·lícules. I recomanació a amics i companys, de fer el mateix, per donar impuls a la inanició, pel sistema de bola de neu. TV3 ha deixat de ser “la nostra”, per esdevenir “la seva”. Molt bé, no podem actuar amb la rapidesa i celeritat que voldríem com seria la d’un canvi radical d’organigrama , estructura, finançament i codi ètic, però ho podem aconseguir per la via indirecta: la de provocar un descens immens en el nombre d’usuaris, la qual cosa motivarà un descens en els ingressos per publicitat, i per altres conceptes. Al mateix temps requerir a tots els partits no independentistes, a que prenguin mesures, a nivell parlamentari per a reduir la participació de la Generalitat en el seu funcionament. Ara mateix més de 300 milions d’euros, van destinats al sosteniment d’aquests mitjans públics. S’han de retallar de forma contundent, per aconseguir canvis, que puguin motivar el retorn de la confiança perduda. I és que ja no son només programes insòlits, de baix nivell, donats a amics i parents. Es tot un entramat dedicat a propaganda pròpia i a menystenir tot el que vingui d’Espanya. Programes d’elogis i falsedats sobre el procés i les seves conseqüències. Tertulians sectaris, pagats amb diner públic, constants entrevistes a fugitius i als seus advocats, etc. I per reblar el clau, tota mena d’espectacles i programes, on es faci escarni d’Espanya, i els espanyols. Solució, la desconnexió.