Joan Roma

EL REFORÇ ,D’UN PARTIT. Es la segona vegada, en quaranta- quatre anys que em miro les eleccions municipals, des de la barrera, després de quaranta anys de govern, vint-i-vuit dels quals com alcalde. Quan miro enrere, veig la immensa transformació aconseguida, en pobles i ciutats, en aquesta ja llarga etapa democràtica. I miro, molt especialment alguns pobles i ciutats, amb els quals tenia una especial vinculació amb els seus alcaldes. Es el cas de Terrassa, a la qual he seguit, des dels llunyans anys 80, fins avui mateix. No deixo de venir i passejar per carrers i places, revisitar els seus grans monuments i museus, o fer una llarga caminada per Vallparadís. Qui l’ha vist i qui la veu !. Un model clar de transformació, en positiu, fins assolir la tercera posició del país, amb ganes de mirar endavant i no donar-se per satisfeta. N’havíem parlat amb Manel Royes i amb Pere Navarro, però parlar-ne és una cosa, i veure-la, una altra. Amb aquest exemple, i alguns altres, queda clar que si un partit presenta la persona adequada, per anar al davant i aconsegueix crear un equip, sòlid, coherent i ambiciós, el futur pot deparar grans èxits. Sempre ha d’haver-hi un equip potent i preparat, però per molt que ho sigui, precisa d’un altre element essencial, com és el de disposar d’un partit , igual de potent. En la meva llarga trajectòria de govern, va haver-hi moltes propostes i objectius, assolibles a títol individual, però els més rellevants necessitaven l’empenta, el recolzament del partit. En aquest cas, del partit socialista. No és igual reclamar una ajuda o subvenció per a qualsevol de les infraestructures, equipaments i serveis, que batallar per tenir una Depuradora d’Aigües Residuals ( EDAR) que depenia en tot i per tot de la voluntat del Govern de la Generalitat. O posar-se com objectiu un nou CAP, unes noves escoles, la portada de la fibra òptica, o planificar nou traçat d’un llarg tram de la carretera comarcal, si no hagués disposat de la potència d’un partit, no ens n’haguéssim sortit. Si això passa en petits o mitjans pobles, el mateix succeeix en les capitals. Terrassa té per endavant uns importants reptes que pot plantejar com ciutat, però impliquen el seu encaix amb la resta de municipis del seu entorn, i en el conjunt de Cataluña. Els podrà proposar i fins i tot presentar arreu, però qui realment tindrà opció de negociar-los i aprovar-los, serà qui disposi d’un partit potent al seu costat. El sistema de partits, és el que resol les tensions, propostes, exigències, mitjançant pactes al més alt nivell. Ho hem vist clarament en la darrere negociació de pressupostos, en la qual el partit socialista, va proposar canvis importants en dotacions econòmiques, d’acord amb les seves prioritats , i al mateix temps va encaixar-hi tres grans projectes de país, perquè eren estratègics, de cara el futur. Estem a les portes de les dotzenes eleccions municipals. Hora de pensar i reflexionar sobre el passat, i l’aposta de futur. Tinc molt clar que si a banda de tenir una bona candidata, i un potent equip, al costat hi ha un partit de primer nivell, el futur serà molt més clar i garantit.