Joan Roma

CLARA PONSATÍ, DESORIENTADA O NECESSITADA DE PROTAGONISME ??? No sabem ben bé com va arribar una persona com aquesta a encapçalar la Conselleria d’Ensenyament, però qui la va anar a buscar, se’n deu haver penedit, pels segles dels segles. Es una friki de la política com mai havíem tingut, en el nostre país. I és que diu i fa coses molt poc adients per a una persona adulta, i amb una certa cultura. Se li ha de reconèixer que no té por al ridícul. No sabem si per ignorància, per afany de protagonisme o per desconeixement de la realitat. Sigui com sigui, quedarà per a la història tot el sarau muntat en la darrere visita, per la qual fou conduïda davant els tribunals. Havia de tornar el passat dilluns dia 24, però no ho va fer. Era previsible. Necessita cridar l’atenció i què millor que desobeir una ordre judicial, però el que sorprèn son els arguments. Diu no venir per preservar l’autoritat del Parlament Europeu i no en té prou amb això que ha culpat al Cap dels Mossos, d’haver muntat un “lamentable numeret per mostrar a l’amo que sou obedients”. Sí, sí, acusa al Cap dels Mossos de covardia per haver obeït una ordre judicial. Déu meu, aquesta dona s’ha saltat uns quants segles, i uns quants països democràtics com per dir cosa semblant. I la tenim d’eurodiputada. Sort que no fa res més que escalfar poltrona i planejar el proper show. En aquest sentit, son diners llençats, però almenys és inofensiva. Fa el ridícul, lluita contra molins de vent, que li semblen gegants, i acusa Espanya de ser un estat no democràtic. No deu haver vist que hem votat prop de 50 vegades, en tota mena d’eleccions. I fins i tot ella és eurodiputada per decisió sobirana dels ciutadans espanyols. Algú li hauria de demanar fos conseqüent perquè si Espanya no és un país democràtic, resultaria que ella ostenta una representació davant del Parlament Europeu, falsejada, o si voleu fallida o no democràtic. Hauria de plegar d’immediat per ser coherent, però no cap perill. Viure amb un bon sou, sense cap obligació parlamentària, sense retre comptes a ningú, perquè estan allà, oblidats dels d’aquí. I cada vegada estaran més sols i aïllats. Fins ara encara hi havia algú que seguia les seves peripècies, però al final cansa. I ja tothom està cansat de tantes tonteries. Ningú es creu un imaginari exili, perquè fou una fugida d’alta covardia. Tenen un magnífic sou, fins i tot algun assessor que li pot fer de taxista a falta de feines millors. Tenen un esplèndid pis, un molt alt nivell de vida, i s’imaginen ser els capdavanters d’un moviment popular que és cada vegada més fictici. Aquest descens de popularitat, s’ha de compensar en increment de shows, mogudes i altres espantades per cridar l’atenció. Molt bé, els que tenim feina, no estem per aquestes tonteries, i si volen tornar que ho facin, i acceptin les conseqüències i sinó que es quedin allà. No els trobem a faltar. Cap problema, uns anys més els hi anirà molt bé. Sobretot a ella.