Joan Roma

MANCA HABITATGE SOCIAL, EN EL PIRINEU ? Quan no es fan els deures, aviat surten els problemes. Es el que passa a multitud d’indrets de Catalunya i molt especialment a les comarques de muntanya. Parlo de la manca d’habitatge de lloguer, a preu raonable. Fa anys que la Generalitat no en construeix , i els ajuntaments no tenen prou capacitat per fer-ho. Resultat ? que uns pels altres, aquest element essencial ha quedat fora de joc. Tard o d’hora, les necessitats requereixen solució, i en aquests moments el despoblament, s’afegeix a la manca d’habitatge de lloguer, de manera que fa impossible recuperar vida i activitat, en bona part del país. Què caldria fer ? Doncs, posar en marxa iniciatives innovadores i valentes en tots aquells indrets on la necessitat s’ha fet més evident. I fer-ho per una doble via. La de la Generalitat i la dels Ajuntaments. Això requereix una bona dotació pressupostària, de caràcter plurianual. No es pot pensar en la iniciativa d’un any, per molt potent que sigui, sinó d’un Pla d’habitatge a 8 o 10 anys vista. Un Pla que prevegi elevades partides per a l’INCASOL, i alhora ajuts importants per a tots aquells ajuntaments disposats a fer front al repte. La suma d’uns i altres permetrien pal•liar l’escassedat, en aquest període de temps. Per part de la Generalitat, hauria de buscar solars, parcel•les no ocupades o sectors en mal estat, per destinar-los a habitatge. I els Ajuntaments, amb els ajuts de la Generalitat, i amb tots aquells que puguin venir de l’Estat, o de la UE, fer el mateix, si bé buscant la compra i rehabilitació de cases velles, com a via per a renovar nuclis antics. La necessitat es constata en totes les comarques de muntanya, i molt especialment en les més dinàmiques, pel fet de que el turisme i la segona residència ha esgotat tots els habitatges lliures. Els preus han anat augmentant fins a fer-los impossibles per als treballadors, o el jovent que es vol independitzar. Resultat ? Acumulació de persones en pisos, o una alternativa dolenta, com és viure en furgonetes, caravanes o en càmpings. Això no és nou d’ara. Ja fa anys que dura i d’aquí la urgència de posar-hi remei sinó volem fer impossible trobar treballadors i arrelar el jovent al territori. El perquè no s’ha fet res, l’hem de buscar en els llargs anys de procés, en que tot estava dedicat i destinat a embats estèrils i batalles de campanar. Així hem passat una dotzena d’anys, i el temps no es recupera i les inversions perdudes, tampoc. Ara, toca començar de nou, entrant en temes aparcats i que s’han d’entomar per no desequilibrar encara més el país. Darrerament s’ha parlat de la necessitat d’uns 2.700 habitatges. Sincerament crec que hauríem de parlar del doble si volem dotar totes els comarques pirenaiques de suficients habitatges com per cobrir la demanda. I no és tant difícil estudiar la demanda, com tampoc planificar actuacions. Vull recordar que pels JJOO d’Hivern s’havia programat un important volum d’habitatge per acollir els esportistes, i tot seguit destinar-lo a habitatge de lloguer assequible. Agafem aquelles previsions, i fem-les servir per planificar les dotacions a cadascuna de les comarques. I no perdem més el temps perquè la necessitat és urgent. Prou anys hem perdut com per perdre’n més.