Joan Roma

LA BAELLS I LA LLOSA DEL CAVALL, IMATGES DE LA SEQUERA. Cada dia passo un parell de vegades pel viaducte de La Baells ( Berguedà), i un o dos cops al mes, pel de La Llosa del Cavall (Solsonès). Vaig ser espectador de la construcció de les dues preses, i em sembla impossible veure la situació en que es troben. A vegades, encara penso en els temps de diputat, quan existien peticions de poder fer represes, per facilitar la pràctica de diversos esports nàutics. Ara, simplement el que desitgem és tenir-hi prou aigua per a consum humà, i perquè els hidroavions dels bombers puguin carregar aigua, en cas d’incendis propers. El canvi climàtic mostra imatges tant dures com aquestes, i moltes altres que només cal veure donant una volta pel territori. Es evident que estem obligats a introduir canvis significatius en la nostra relació amb l’aigua. I, aquí tant va de gastar-ne menys, com de recollir-ne més, en temps de pluges, i encarregar al Govern, inversions potents en plantes dessaladores, al mateix temps que se’n fan per reutilitzar-ne d’altres. Dit això, toca també recompondre el funcionament de l’ACA ( Agència Catalana de l’Aigua). Ha d’existir, per suposat, però amb una remodelació integral de l’estructura, inversions i funcions. Durant anys els alcaldes ens hem barallat amb aquesta Agència, per la seva desmesurada burocràcia, una insolent prepotència, i uns usos i abusos que no haurien d’existir, en els temps actuals. Encara recordo una anècdota, de quan em van demanar aportar en el termini de 30 dies, unes analítiques d’una font que volia legalitzar. Em demanaven aportar, en aquest termini ,els resultats obtinguts, a cadascun dels trimestres de l’any anterior. O de quan et demanen informes sobre inundabilitat , de centenars d’anys, malgrat existeixin unes instal·lacions més properes al curs d’aigua, amb permís de la mateixa Agència. La persistent sequera podria esdevenir una gran excusa per a transformar aquest organisme, en un de millor estructurat i gestionat. Si mirem les inversions programades per aquest any, veurem els grans retards en la seva execució. I si mirem llistat d’ajuntaments, a l’espera d’informes, autoritzacions i controls, constatarem terminis que no son de rebut. Totes les administracions han de ser àgils i eficients, molt especialment les dedicades a temes com el que tractem. Tant en aquest camp, com en el d’urbanisme, molt estretament lligats, les gestions i tramitacions son un dels pitjors malsons pels ajuntaments. Fa pocs dies, vaig manifestar que si realment el Govern vol ajudar els ajuntaments, en comptes de dictar un Decret, ple de requeriments i sancions als ajuntaments, el que cal és un nou Decret, acompanyat de 100 milions, en ajudes destinades a la renovació i reparació de canonades d’aigua “en alta”, moltes de les quals tenen més de 30 o 40 anys de servei. Alguns tècnics, bons coneixedors de les xarxes d’aigua, donen xifres de milions de litres de pèrdues diàries, que en volum anual, s’acostarien a tot el que suma el pantà de Sau. Aquí és on s’ha d’actuar de manera urgent, i tot seguit, emprendre les accions abans esmentades, algunes de les quals tenen anys de recorregut ( noves dessaladores). El cicle de l’aigua, és lent i permanent. Els darrers governs, ocupats en altres coses, ho havien oblidat.