Joan Roma

COMARQUES A DOJO ! Vaig formar part, durant un bon nombre d’anys, de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya, encarregada d’estudiar, proposar i ,si s’esqueia ,aprovar tota mena de rectificació de disfuncions territorials, modificacions de mapes municipals, comarcals o , fins i tot provincials. Un bon lloc per a constatar el gran nombre de situacions inadequades, hereves de l’ ordenació municipal, comarcal, regional i provincial. D’aquells temps, vaig tenir interès en informar-me millor de la primera ordenació comarcal de Pau Vila, amb la proposta de 38 comarques i 9 vegueries o regions, represa en els primers anys de la democràcia recuperada, i modificada pels governs Pujol, acordant afegir 3 comarques i reduir les regions. Al final, 41 comarques, i primer 6 regions, que després passaren a 7 i finalment a 8. Dic finalment, per dir alguna cosa, perquè no hi ha cap garantia que el mapa no es torni a moure. Anys després , veiem com la batalla pel Moianès, té èxit i passem a tenir-ne 42, i ara mateix amb l’Executiu en mans d’ERC, i amb clars interessos de partit, es crea la del Lluçanès ni que sigui amputada, respecte la proposta inicial, obtenint la número 43. Sense temps, per prendre alè, se’n proposa una altra, sota el nom d’Alta Segarra, per cobrir la que seria la número 44. S’acabarà la cosa aquí ? En absolut. Quan s’obre un meló , s’ha de ser conscient que s’obren expectatives de difícil contenció. Ben aviat veurem com cada ciutat mitjana, voldrà esdevenir capital del seu entorn immediat, de manera que podem pensar en 8, 10 o 15 noves propostes, mesos o anys a venir. Es sostenible ? Es raonable ? Es operativa aquesta ordenació, distribució o divisió territorial ? En absolut. Però, quan un Govern no té les idees clares i juga més a interessos de partit que de país, passa el que passa. Vull recordar que s’ha dit a la Mancomunitat del Lluçanès, precursora del que un dia ha d’esdevenir Consell Comarcal que disposarà d’un pressupost, transferit per la Generalitat, és a dir per tots nosaltres d’1,1 milió d’euros. I, en efecte, cada consell comarcal ( en tenim 42 ) com a mínim necessita d’un milió pel seu funcionament bàsic. De fet, tots han reclamat més i millor finançament perquè no és suficient per a mantenir l’organigrama creat. Així , doncs, d’entrada i com a mínim , cada any la Generalitat ha de transferir 42 milions, als quals s’hi afegeixen molts altres per a gestionar serveis propis del Govern que encarrega fer als consells comarcals. En resum, tenim un maremàgnum d’organismes, òrgans , consells, ets, impropis d’un país ordenat i ben gestionat. Si el futur consisteix en anar trossejant i creant nous territoris, al final en tindrem tants com municipis. I recordo que tenim 947 municipis, en un petit país com el nostre, i tants nivells administratius que ben aviat serem el territori més trossejat, dividit i subdividí de la UE. Ens ho podem permetre ? Es eficient ? Es sostenible ? Fa anys, vaig defensar la creació de Mancomunitats de municipis ( en substitució dels consells comarcals ), organitzades per gestió de serveis, trencant límits comarcals. Si no anem cap aquí, no veig possible, la imparable creació de noves comarques, fins a l’infinit. L’efectivitat de les mancomunitats, prové de la seva adaptació al territori i a la facilitat per crear i gestionar tots aquells serveis que necessita la gent que hi viu. Es una via ràpida i eficient de creació i gestió, aprofitant recursos municipals, als quals s’hi sumen altres de la resta d’administracions. Les mancomunitats tenen lògica sectorial, independentment dels límits comarcals. Algun dia, espero, la realitat s’acabarà imposant.