Joan Roma

CLARA PONSATÍ , VALENTÍA PERSONIFICADA ! Si les companyies d’almogàvers, ressuscitessin, moririen de vergonya veient les proves de valentia de Clara Ponsatí i de tots els qui han compartit els anys de procés independentista. S’han d’entendre les seves declaracions i accions, lluny de la terra catalana. S’avorreix mortalment a Brussel•les. S’ha d’entendre. Qui hagi passat uns dies en aquelles terres, haurà vist la grisor del cel, la falta d’animació en carrers i places, la gastronomia poc gustosa i l’escassedat de festes i festetes. Tocava muntar un nou show contra la pèrfida Espanya que la persegueix per terra, mar i aire , i ella ha de mostrar el seu coratge i valentia. Res millor que presentar-se en cos i ànima en el centre de Barcelona, a plena llum del dia, amb un arma de destrucció massiva com per parar totes les policies del món: la credencial d’eurodiputada com escapulari. Qui pot gosar tocar una dona, protegida per un escapulari ? Només algun servidor espanyolista, a les ordres d’un jutge diabòlic, que la persegueix des de temps immemorials. De fet, ja abans de néixer ella, jutges com Llarena , perseguien persones com Clara Ponsatí. Dones rebels, valentes, incansables en la lluita contra la injustícia, i ella, ara ha tornat per demostrar que té les mateixes conviccions de sempre. No va tornar abans perquè tenia molta feina en el Parlament Europeu. Ningú pensi que no ho va fer perquè estava acusada de sedició. A ella li és igual les imputacions que li puguin fer. Sinó hagués estat per la feina, li era igual venir ara que dos anys enrere. Només ara, amb bona part de la feina feta, ha tingut un parell de dies per venir a Espanya, camuflada en un vehicle, portat per un fidel servidor, a les seves ordres, pagat pel Parlament, com assessor. En resum, hem assistit, una vegada més, a una representació teatral, barreja de comèdia i sainet, tant propi de l’Espanya canyí. Ni en els millors teatres de la capital, Madrid, es podria veure un espectacle com aquest. Arriba la senyora, amagada com un paquet d’una empresa de distribució, protegida pels tres advocats permanents de que disposa, exposa a quatre periodistes els seus tres manaments, i se’n va a la Plaça de la Catedral. Podia elegir un lloc més teatral que aquest ? Impossible, els seus assessors, l’han ben aconsellada i allà, irromp la comitiva, un Mosso d’Esquadra ! Com pot ser que no aparegui un Guàrdia Civil ? O com a mínim un Policia Nacional ? No, no, és un Mosso que li mostra la credencial i li demana l’acompanyi fins un cotxe camuflat. Ella treu l’escapulari – credencial d’eurodiputada, i li diu “ sap vostè amb qui parla ?” “està segur que ho vol fer ? “s’imagina el que li pot passar, si em toca ? I el valent Mosso, continua amb el seu paper, i ella, valenta, serena, amb la noblesa que li dona el càrrec, es fica en el cotxe, sense resistència, sense oferir batalla... es rendeix? No, no , es una nova estratègia en la batalla independentista. I ja està, passada pel Jutjat, tornada al gris país, i pataleta en el Parlament. Ara, meditació i reflexió, de si li convé repetir fets, el dia 24 d’abril a Madrid, o millor quedar-se a casa. Què farà? El serial.... continuarà. No patiu ,us en informaré.