Joan Roma

BARÇA, PERPLEXITAT, A L’ESPERA D’EXPLICACIONS. Ho sento, no sóc de cap partit esportiu. Admiro molts esportistes, però a nivell personal, em dedico més a caminar i practicar ioga que no pas a esports mediàtics. Amb tot, no puc quedar al marge de noticies, informacions i documentació que afecten un dels emblemes del país, no en va és molt més conegut aquest Club que la majoria de les nostres institucions, i territori, excepció feta de Barcelona – capital, coneguda arreu del món, arran la celebració dels JJOO del 92. No entenc, no puc entendre, com un Club d’aquestes dimensions ,pot estar sotmès a dubtes sobre la seva administració i gestió durant un llarg període de temps. El dany que causa és infinit, amb conseqüències, imprevisibles de comptabilitzar. Però, és que de les informacions aparegudes, es desprenen multitud de preguntes que busquen resposta. Y la primera és com pot ser que les suposades auditories, internes i externes, no detectessin aquests pagaments?. No parlem de petits quantitats que podrien passar desapercebudes, parlem de milions en tot el període documentat. Tot seguit, apareix una nova pregunta, com qui n’estava al corrent ? Qui ho havia aprovat i qui autoritzava el pagament ? perquè ,en un Club d’aquestes dimensions, se suposa hi ha el president, però també un dipositari o tresorer i un interventor, de manera que calen un mínim de dues o tres signatures, per a fer un pagament. A continuació surten qüestions de com es pot posar en perill un Club, pensant que operacions rares, estranyes o inexplicables no apareixeran un dia o altre ? Sempre, sempre, s’han de tenir actes i números, a punt de revista. Si es vol dormir bé, amb el cor i el cervell en ordre, no es poden tenir racons foscos, en la gestió i administració. Aquest principi, semblaria evident i garantit, tenint com presidents i membres de la Junta Directiva, un bon nombre d’empresaris que saben com se les gasten les empreses auditores, alguns socis , i finalment Hisenda. De fet, ha estat per un motiu ben estrafolari, com ha aparegut aquest escàndol: demanar exempcions fiscals, per uns pagaments, sense justificació. Increïble, pel que té de “xusco”, en una empresa de grans dimensions. En fi, cal esperar propers esdeveniments, però sap greu, molt greu que un emblema de país, estigui en crisi de credibilitat. Es una crisi més, una taca més, a moltes altres que hem anat acumulant des de fa una dotzena d’anys. Tot suma, tot ajuda a perdre el prestigi guanyat, al llarg de molts anys de lluita i acumulació d’encerts. Ara, sembla un malson, acumular despropòsits en la política, en les institucions, i ara en un Club de primer nivell, dintre i fora del país. Segur que tots agrairíem explicacions clares, assumpció de responsabilitats a qui li pertoqui, i netejar la cara i els budells per a promoure un ressorgiment complert, per recuperar el prestigi perdut. Estic segur que en aquest desig ens hi trobarem tots. Afeccionats o no al futbol, socis o no d’un Club que porta un nom i una trajectòria, estel•lars.