Joan Roma

4.000 ARTICLES , PENJATS EN EL BLOG !!! Després d’anys i anys, fent ús de màquines d’escriure manuals, i tot seguit elèctriques, finalment em vaig llençar a aprendre l’ús de l’ordinador. Va ser cap a finals de l’any 2005, en que el Grup Parlamentari Socialista, en el Parlament de Catalunya, va organitzar uns cursos, de comú acord amb l’Ajuntament de Barcelona, en unes meravelloses instal·lacions, per a analfabets digitals. En unes hores, en pocs dies, vam aprendre les nocions bàsiques per comprendre el poder de les noves tecnologies, i les immenses facilitats que ens oferien. Vaig obrir un blog personal, i el novembre de 2005, hi vaig penjar el meu primer article (blogger.com/blog/posts/18831618). Al cap de 18 anys, he arribat als 4.000, amb prop de 190.000 lectors. Des d’aleshores, tots els articles que escric i publico, els passo cap al blog, que serveix perquè qui vulgui els pugui llegir, i per a mi, fa les funcions d’arxiu. Es interessant veure de tant en tant, d’on provenen els lectors i per quins temes hi ha especial interès. A vegades passa, que un tema, suposadament secundari passa a ser llegit per centenars de persones, en un sol dia. Mirant la geografia dels lectors, sorprèn el seguiment per part de centenars de persones, en els EUA, o en llocs tant distants com Suècia, Noruega, Austràlia, o Llatinoamèrica. Imagino que son molts els estudiants, professionals, emigrants en terres llunyanes que fan seguiment dels temes que passen a casa nostra, i volen tenir-ne puntual informació. Sóc molt conscient de la importància de tenir noticies fresques, quan estàs lluny de casa. Per pròpia experiència conec aquest desig de saber. Vaig viure, treballar i estudiar, durant 7 anys a la ciutat de Berna, la capital de Suïssa, en uns temps en que no teníem ni mòbils, ni ordinadors, ni res semblant. Simplement els diaris i revistes que podíem comprar en algun dels quioscos especialitzats. Esperàvem amb delit el dia d’arribada per a comprar-los i llegir-los de dalt a baix. Penso com de diferent és ara, en que tothom té accés directe i immediat a qualsevol noticia, qualsevol programa informatiu, de debat o controvèrsia, a més de poder seguir, en viu i en directe, fins i tot les sessions al Parlament, al Congrés i Senat. Res a veure amb aquells temps, ja tant llunyans. I fou precisament en aquells temps, en els quals vaig començar a escriure. Els meus primers articles els vaig fer amb 23 o 24 anys, destinats a la revista Plançó, òrgan intern de les Associacions de Gent de Parla Catalana, instal·lats a Suïssa. Jo mateix presidia Casa Nostra, de Berna, juntament amb un igualadí, i era el representant en el comitè de redacció que ens reuníem periòdicament a Schafhausen. Normalment trèiem 4 números a l’any. Retornat a l’abril de 1979, per encapçalar una llista municipal, vaig compaginar el càrrec de regidor amb el de membre de l’Executiva del PSC, a la comarca del Berguedà. I al cap de pocs mesos, iniciava el llarg camí d’escriure, de tant en tant, pel diari Regió 7, i posteriorment vaig anar ampliant la participació cap a d’altres mitjans de comunicació de les comarques centrals, fins arribar al dia d’avui en que produeixo uns 5 articles setmanals, destinats a Regió 7, Diari de Terrassa, Nació Digital Solsona, El Obrero digital, El 9 Nou, i algun altre més esporàdic. En alguns la col·laboració és setmanal, en algun altre mensual. I tots ells, després els penjo en el blog. Així, doncs, no els he comptat mai, però si he arribat als 4.000 d’ençà el novembre de 2005, segurament dec haver superat els 5.000, si hi sumem els anteriors a aquella data, tenint en compte que no participava en tants llocs com ara. El cert és que m’agrada escriure, i m’agrada parlar de temes que em revolten, m’interessen o sé que poden interessar els lectors. Es una manera de treure la ràbia en molts moments. En altres, és una manera de donar a conèixer realitats molt poc conegudes, en el país, i finalment donar opinió sobre temes de caràcter general que algú l’ha de donar. I precisament perquè faltaven opinadors i lluitadors per la democràcia, vaig incrementar la producció en els llargs anys del procés independentista. Vaig veure tanta covardia, vaig comprovar tantes tàctiques i tècniques mafioses per acovardir els autèntics demòcrates que no he parat fins ara de lluitar per la llibertat. No pretenc ser cap referent, ni cap lluitador especial, però sí ser fidel al jurament fet, de complir i fer complir les lleis vigents. I puc donar testimoni que sempre que he parlat d’aquests temes, les lectures han estat immenses. Hi ha hagut dies amb més de 700 lectures, d’un sol article, mostra de l’interès i voluntat de molta gent que no trobava en altres indrets el que trobava aquí. I penso continuar aquesta lluita, tants anys com facin falta, per exposar les mentides i falsedats, de tots aquells que es van erigir en representants del poble català, quan només en representaven una ínfima part. Vaig patir tota mena d’aïllaments, provocacions, pressions, amenaces, per mantenir-me fidel a la democràcia. No em van poder vèncer, ni a nivell personal ni a nivell polític. Ara, amb la visió i llunyania degudes, penso continuar batallant per donar a conèixer les interioritats d’aquells obscurs temps, i demostrar el perill que vam córrer tots plegats, per culpa d’uns insensats. El poder de la paraula escrita, continua sent de vital importància, en aquest tema, però n’hi ha molts d’altres que també necessiten temps i dedicació. En qualsevol cas, penso seguir escrivint i publicant tants anys com cregui convenient, si la salut m’ho permet, i sempre que no se’n ressenti ni la qualitat ni la transversalitat dels temes a tractar. Gràcies a tots els lectors i lectores. Seguirem al peu del canó, centenars o milers d’articles més. Salutacions cordials. Joan Roma i Cunill- abril de 2023.