Joan Roma

PLAGUES MAI IMAGINADES. El despoblament d’amplis territoris, porta efectes inesperats que posen en perill als qui continuen al peu del canó. O els protegim, o marxaran. En poques setmanes hem tingut declaracions, queixes i fins i tot manifestacions per reclamar solució a 3 plagues en concret, tot i que n’hi ha d’altres ,menys conegudes o menys mediàtiques. Les tres plagues, més mediàtiques son la dels conills, a la terres de ponent, la dels porcs senglars, arreu del país, i la dels cérvols i cabirols a tota la serralada pre- pirenaica. Tots els excessos poden ser negatius, però en aquest cas, son desastrosos pels danys que causen. Impossibles de compensar amb ajuts privats o públics. A vegades, pensem en la futilesa de veure córrer conills per tot arreu, sense imaginar que han de menjar i que poden destruir no solament collites, sinó també fer malbé canalitzacions d’aigua de rec, fins deixar-les inoperables. En quan als porcs senglars, hi ha xifres sorprenents com un càlcul fet de 250.000 exemplars, en un país que n’hauria de tenir entre 80 i 90.000. I de ramats de cérvols, en veiem dia sí dia també, en multitud d’indrets on abans no arribaven. Competeixen pels prats i camps, amb el bestiar domèstic, amb el perill de traspassar malalties d’uns, cap els altres. Avui parlem d’aquestes tres, però n’hi podríem afegir algunes altres com la de l’eruga processionària que envaeix molts dels boscos de pins, produint feblesa en els arbres i espolsant espines que motiven al·lèrgies i picors en persones i bestiar, fins extrems insuportables. També, poc a poc, van entrant les vespes asiàtiques, molt danyines per a les abelles pròpies, qüestió que obliga a destruir els nius, tant bon punt en tenim coneixement. I per parlar d’una altra que ha passat deixant destrucció arreu, ha estat la papallona del boix. De moment sembla haver passat, sense haver-se quedat, però s’ha d’estar atent, no sigui estigui hivernada a l’espera de millors temps per tornar a actuar. Tornant al principi. Tenim menys de setanta mil pagesos – ramaders, en un país de 7,6 milions de persones. Una xifra increïblement baixa, que continua reduint-se, degut a diferents efectes, entre els quals la pèrdua de continuïtat familiar, o l’escassa rendibilitat de les explotacions. Fins ara, molts creien que no tenia importància la producció pròpia, perquè sempre es podia anar a l’estranger. La guerra de Rússia contra Ucraïna ha demostrat la importància de tenir productes propis, almenys en proporcions raonables, com per no haver de dependre en tot i per tot de fora. Si apliquem aquesta sàvia decisió, estem obligats a protegir el món rural, àmpliament dit. Ara i aquí ,no s’està fent. Ningú diu que sigui fàcil, però governar no és per a mediocres ni per a persones que no vulguin treballar ni tenir maldecaps. A cada dificultat ha d’aparèixer una proposta o vàries propostes de solucions. Investigar, promoure i aplicar mesures imaginatives i eficients com per reduir les poblacions danyines. Toca destinar personal, i sobretot esforços econòmics, molt superiors als que es destinen. He vist els danys, produïts per les plagues de conills, personalment i mitjançant diversos elements . Els dels porcs senglars, cérvols i cabirols els veig cada dia voltant per la comarca, amb perills constants a les carreteres. No és cosa d’ara. Portem ja uns anys veient i notant l’increment; toca posar-hi remei, o donar pas a qui ho faci millor.