Joan Roma

MASSA SIGLES PER A TANT POCA GENT ! Es de manual que tota organització, a la recerca d’objectius inassolibles, es vagi fanatitzant i es vagi reduint en els seus components, la major part dels quals es consideren líders ungits, per esdevenir immortals. Es el que passa en aquests moments, una vegada fracassat el procés, queden els irreductibles, a la recerca del seu espai, si pot ser ben retribuït. No estranyi a ningú la guerra interna dintre de l’ANC per veure si presenten o no llista al Parlament. Per a uns, dirigits pels seus partits, no és acceptable, per a d’altres, s’ha de poder fer, per assolir la poltrona desitjada. I ja està, no busqueu altres objectius. No penseu en altres ideals que no siguin tenir seient en el Parlament, sense altra feina que la de criticar als impurs que ocupen altres seients. Es així com una entitat, dedicada al foment del català, ha esdevingut partit polític, sota criteris que han perjudicat clarament el català, vist com el idioma dels independentistes, i per tant, imposat. O com altres col·lectius es van dividint en grups i grupets a la recerca del seu espai al sol : Consell per la república, ANC, ...tots ells propensos a noves divisions i subdivisions. Poc a poc, però de manera constant veiem la decadència de tots ells, amb imatges penoses pel que tenen de ridícules. No es donen compte de l’aïllament en que es troben ni de la inutilitat de la seva existència. Si fossin capaços de llegir i interpretar els resultats de totes les eleccions, fins i tot de les consultes del 9-N i el 1-O, veurien com son una minoria, en un país que no vol viure en la mentida i la falsedat. Però, els elegits, els càrrecs directius, de totes aquestes organitzacions han de donar joc al seu ego, i justificar l’existència amb nous embats i nous objectius que saben son irrealitzables. No son conscients del pas del temps, i encara menys dels canvis en la societat catalana. La global, no la que ells creuen representar. Es així com continuen la seva lluita fins a quedar sols. Costarà encara uns anys reduir al mínim aquesta existència, però és cosa inevitable. Més ben dit, inexorable. Allà ells amb les seves batalles i composicions. Deixem-los sols i que entre ells es vagin barallant. Els altres tenim coses molt més importants, com reconstruir tots els elements fets malbé per aquests beneits.